El concepte al qual es refereix Timothy Snyder en el llibre (i que és central en la seva anàlisi) és la Postveritat (Post-truth), molt lligat al terme rus Schizofreniya (esquizofrènia) aplicat a la política o a la producció de mentides deliberades.
Destrucció dels fets objectius
L’autoritarisme rus modern (orquestrat per ideòlegs com Vladislav Surkov, assessor de Putin) no intenta convèncer d’una veritat alternativa. L’objectiu real és destruir la noció que la veritat existeix. Es llencen desenes de teories conspiratives contradictòries sobre un mateix fet (per exemple, el tiroteig de l’avió MH17 sobre Ucraïna el 2014) per saturar l’espai informatiu.
Cinisme generalitzat
Quan el ciutadà mitjà rep tantes mentides de cop, arriba a la conclusió que tothom menteix i que és impossible saber la veritat. Això genera apatia, La gent deixa de protestar perquè creu que cap polític és net, i passivitat, es renuncia a defensar els drets propis.
Esquizo-feixisme
Snyder utilitza aquest terme per descriure la paradoxa russa actual: un règim que utilitza polítiques clarament feixistes (culte al líder, partit únic, passat mític, agressió exterior) però que justifica les seves accions autoanomenant-se antifeixista i acusant els altres (com a Ucraïna) de ser els autèntics feixistes. La veritat perd totalment el seu significat i les paraules es converteixen en armes purament emocionals.
El perill de la postveritat no és que la gent es cregui una mentida, sinó que es torni tan cínica que consideri que buscar la veritat és una pèrdua de temps. Sense veritat objectiva, la democràcia mor perquè esdevé impossible demanar responsabilitats als governants.
Enfilall
Deixa un comentari…