Que convindria fer amb les xarxes socials els propietaris de les quals han mostrat posicionaments d’extrema dreta, han col·laborat en guerres o repressions, permeten i promouen la difusió de continguts d’odi o, senzillament, apliquen tècniques tòxiques per enganxar, ens espien i trafiquen amb les nostres dades sense consentiment:
- S’han d’abandonar sense excuses?
- Cal ser-hi i lluitar, perquè si no es lliuren espais a l’adversari?
Opció A: Abandonar (boicoteig ètic i migració)
No finançament: L’ús d’aquests serveis, generant dades i visualitzacions de publicitat, enriqueix directament les corporacions i els propietaris que sostenen o promouen aquestes ideologies. Un menor nombre d’usuaris i de dades redueix el valor publicitari i el poder de les plataformes que financen o faciliten aquests posicionaments.
Salut mental i de comunitat: S’evita l’exposició continuada a algorismes dissenyats per incentivar la discòrdia, el discurs d’odi i la polarització, i es pot canalitzar l’energia (finita) cap a l’organització comunitària, la creació de xarxes de suport real i el desenvolupament d’infraestructures alternatives.
Creació d’alternatives: Promou el creixement de plataformes ètiques, descentralitzades o federades (com el Fedivers/Mastodon), enfortint espais digitals més sans, més focalitzats a construir bases sòlides i segures per a la mobilització real.
Riscos: Podria portar a la creació de cambres d’eco on només es parla amb gent que pensa igual, perdent capacitat d’influència sobre el públic general que es manté a les xarxes mainstream.
Opció B: Mantindre-s’hi i lluitar (resistència i disputa de l’hegemonia)
Presència en l’espai públic real: Les xarxes socials majoritàries són on es troba la massa de la població i on es forma l’opinió pública general. No ser-hi implica invisibilitzar discursos alternatius, de drets humans o de pau.
Contranarrativa: Permet desemmascarar la desinformació, verificar dades (fact-checking) i oferir punts de vista crítics directament on es genera el debat.
Organització i mobilització: Aquestes eines continuen sent útils per a la coordinació d’activistes i la denúncia pública internacional.
Riscos: L’algorisme sol estar dissenyat per afavorir el sensacionalisme i la radicalització, de manera que la batalla cultural sovint es juga en un terreny de joc amb les regles en contra.
Gran part de l’esforç es pot consumir en batalles d’amplificació on l’algorisme penalitza els matisos i afavoreix la provocació. S’obté major abast potencial, però amb una taxa de conversió molt baixa a causa de la saturació del discurs d’odi i la polarització, i fins i tot el discurs en contra genera interacció (engagement), la qual cosa monetitza la plataforma i enriqueix els seus propietaris.
El teatre d’operacions
Ambdues opcions se centren en el camí que convé prendre, però en sabem quelcom més del terreny de joc, apart de que els algoritmes juguen en contra? És escarpat o planer? Els vents ens van a favor o en contra? I sobre l’organització de l’altre? Està cohesionada o més aviat fragmentada? Segueix directives centralitzades, o cadascú aporta el que li sembla? Són pocs o molts? Està ben finançada?
El terreny
El factor determinant per avaluar quin camí produeix un impacte net superior és precisament la disparitat de recursos i el disseny dels algorismes, els quals prioritzen el conflicte per maximitzar el temps de permanència dels usuaris. Ens trobem en un terreny clarament asimètric i desfavorable.
Propietat i control privat: L’espai pertany a un tercer que té l’autoritat absoluta per canviar les normes, moderar continguts o alterar l’accés sense cap mena de control democràtic.
Fricció i biaix estructural: L’entorn està dissenyat per afavorir dinàmiques específiques (com la reacció visceral, la indignació i la rapidesa) que beneficien el discurs simplista o agressiu en detriment de l’anàlisi o el debat reposat.
Visibilitat asimètrica: La capacitat de difusió no depèn de la qualitat de l’argument ni del suport real, sinó de mecanismes d’amplificació (pagaments, promoció algorítmica o sistemes automatitzats) controlats per qui té més recursos.
Costos d’activitat i retorn d’energia
Monetització de l’oposició: Qualsevol interacció, fins i tot la denúncia o la crítica directa, genera activitat i dades que augmenten el valor de la plataforma i enriqueixen els seus propietaris.
Desgast d’atenció i recursos: El cost de produir verificacions, arguments elaborats o contingut de qualitat és molt superior al cost de generar desinformació o discursos d’odi.
Risc de neutralització: L’energia invertida a respondre provocacions o a defendre posicions consumeix temps i capacitats que no es poden dedicar a la construcció d’alternatives o a la mobilització fora de l’espai controlat.
Condicions d’efectivitat i sortida
Dificultat de victòria tangible: L’èxit en aquest terreny poques vegades es tradueix en canvis estructurals o en la conversió d’oponents, sinó en la permanència en un cicle infinit de reacció.
Dependència de la xarxa: La dificultat per migrar usuaris o comunitats fora de la xarxa en disputa genera una servitud que reforça la posició del dominant.
Quan els recursos són escassos, la resposta més eficaç sol passar per minimitzar el consum de recursos propis en territori hostil i concentrar-los allà on cada unitat d’esforç generi un canvi tangible i durador. Per tant, continuar alimentant plataformes asimètriques amb el nostre temps sovint genera un benefici net superior per als qui controlen la xarxa que no pas per a les causes que es volen defensar.
L’organització de l’adversari
Els think tanks i fundacions neoliberals i de dreta superen àmpliament els d’esquerra en finançament, capacitat d’incidència i xarxa global, tot i que en nombre d’institucions la diferència no sigui molt desproporcionada.
L’Atlas Network, per exemple, agrupa més de 500 organitzacions neoliberals i llibertàries a tot el món. Això permet que un mateix argumentari o proposta legislativa es repliqui ràpidament a diferents països. La coordinació internacional d’esquerres és més fragmentada i descentralitzada. Existeixen xarxes internacionals (com la Progressive International o fundacions vinculades a partits europeus, com la Foundation for European Progressive Studies), però no tenen el nivell de penetració ni la cohesió de la xarxa neoliberal.
En la configuració de qualsevol enfrontament asimètric, l’eficiència de la resposta depèn directament de la naturalesa de l’adversari. Per avaluar on i com s’ha de concentrar l’energia, cal identificar les funcions i estructures que donen capacitat d’acció a aquest tipus d’organitzacions:
Estructura de recursos i finançament
Capitalització massiva: Compten amb accés a grans fluxos de capital privat, fons d’inversió o suport d’elits econòmiques que permeten finançar campanyes de llarga durada sense dependre de quotes d’afiliats.
Infraestructura pròpia i subcontractada: Disposen de xarxes de mitjans de comunicació, laboratoris d’idees (think tanks), empreses de consultoria de dades i agències de relacions públiques alineades amb els seus objectius.
Ús de sistemes automatitzats: Desplegament massiu d’eines tecnològiques (granja de comptes artificials, bots i intel·ligència artificial) per multiplicar artificialment la seva presència i simular consens social.
Dretes i neoliberals reben una quantitat massiva de finançament privat provinent de grans corporacions, fons d’inversió i fortunes individuals. Això els atorga una gran capacitat per finançar estudis, campanyes en mitjans de comunicació i beques per a acadèmics.
Les esquerres depenen en major mesura de subvencions públiques, quotes d’afiliats, sindicats o fons de partits polítics, la qual cosa en limita sovint la capacitat econòmica i d’expansió en comparació amb els seus homòlegs conservadors.
Estratègies d’acció i comunicació
Narratives de resposta immediata i simplificada: Utilització de missatges curts, viscerals i basats en la por o la indignació, la qual cosa redueix dràsticament el cost de producció del seu contingut respecte al cost de desmentir-lo.
Coordinació transversal i de xarxa: Actuen de manera altament disciplinada i simultània en múltiples fronts (polític, judicial, mediàtic i digital) per maximitzar l’impacte d’una mateixa campanya.
Aprofitament de les regles de les plataformes: Dominen (imposen) els mecanismes algorítmics que premien la polarització, convertint les eines de participació digital en vehicles d’amplificació de la seva agenda.
Els conservadors s’han enfocat tradicionalment a influir directament en l’agenda mediàtica i legislativa (agenda-setting). Amb l’aparició de la nova dreta o dreta radical, molts d’aquests centres han adaptat el discurs cap al populisme de dretes, la batalla cultural i el domini de les xarxes socials per mobilitzar l’opinió pública de manera ràpida. L’oposició d’esquerres, històricament, ha mantingut una orientació més acadèmica, teòrica i vinculada a moviments sindicals o socials.
Objectius operatius
Ocupació de l’espai de debat: Intenten saturar el flux informatiu per fixar els temes de conversa, obligant els opositors a actuar sempre de manera reactiva.
Desgast de l’adversari: Cerquen esgotar el temps, l’atenció i els recursos dels grups menys finançats mitjançant provocacions continuades i batalles de desgast a terrenys hostils.
Normalització del discurs: Treballen per moure el marc del que és acceptable en la discussió pública (la finestra d’Overton), fent que posicions extremadament radicals acabin sent percebudes com a opcions convencionals.
Recursos operatius alineats amb l’entorn
La dreta disposa de més recursos en termes de capital financer i accés als mitjans tradicionals, però la seva superioritat i habilitat és una conseqüència directa de la coincidència d’interessos amb l’arquitectura de l’entorn.
L’avantatge operatiu de les opcions conservadores, de dreta o llibertàries no rau en una major intel·ligència estratègica inherent, sinó en el funcionament del propi model de negoci digital i en la naturalesa dels seus missatges:
Alineació amb el model de negoci algorítmic: Indignació com a mercaderia i simplificació del missatge.
Inversió concentrada: Disposar de grans fons permet comprar capacitat analítica de dades, automatització massiva i xarxes de contingut. Aquesta capacitat financera inclús permet provar milers de missatges simultàniament fins a trobar el que millor funciona per a cada segment de la població.
Absència de servituds democràtiques: Les estructures finançades per grans fortunes o grups d’interès prenen decisions de manera vertical i executiva. No necessiten el consens intern, l’assemblearisme ni els debats complexos que sovint requereixen les organitzacions d’esquerra, la qual cosa els permet una velocitat de reacció més alta.
Asimetria de l’objectiu: destruir és més barat que construir. Per a les opcions llibertàries o d’extrema dreta, generar desconfiança en les institucions, en el periodisme o en la ciència requereix molt pocs recursos (ni ha prou amb sembrar dubtes). En canvi, construir confiança, explicacions rigoroses i consciència col·lectiva exigeix un esforç pedagògic i humà molt més elevat.
L’habilitat, per tant, no és tant una qüestió de talent com d’eficiència d’un missatge simple jugat en un terreny privat creat a mida per a la comercialització de l’atenció.
Conclusions provisionals
L’opció més viable i eficient per a les esquerres sembla que és la creació i consolidació d’una infraestructura pròpia i federada, combinada amb una presència mínima i purament instrumental a les xarxes hegemòniques.
En un entorn asimètric, competir directament en el terreny de l’adversari sota les seves pròpies regles consumeix recursos limitats sense generar un canvi estructural. La victòria no passa per guanyar la batalla de l’algorisme privat, sinó per canviar el terreny de joc.
| Eix d’actuació | Estratègia d’eficiència de recursos |
|---|---|
| Infraestructura pròpia | Construir espais sobirans. Prioritzar la migració cap a plataformes obertes i federades. Això elimina la dependència de decisions privades i permet establir regles de convivència democràtiques. |
| Ús instrumental de les xarxes comercials | Mantenir altaveus de sortida, no d’organització. Utilitzar les eines hegemòniques únicament com a canals de difusió per atreure públic i redirigir-lo cap a mitjans, plataformes i organitzacions pròpies. Cal evitar consumir temps en debats reactius que monetitzen la plataforma. |
| Arrelament en el món real | Retornar a l’organització comunitària. L’avantatge històric dels moviments d’esquerra ha estat la presència territorial, sindical i social. La tecnologia ha de servir com a eina de suport a la mobilització física, no com a substitut de l’acció col·lectiva. |
| Format del missatge | Claredat i utilitat. Deixar de respondre a les provocacions de la dreta (que només mouen la finestra de debat cap al seu terreny) i centrar els recursos en explicar solucions concretes als problemes materials de la majoria. |
Maximitzar l’impacte implica no regalar dades ni temps d’atenció als qui financen els discursos oposats, i reassignar aquesta energia cap a la construcció d’un poder comunitari, tecnològic i social que sigui independent dels algorismes privats.
Deixa un comentari…