Mastodon

Política

  • Estratègies des de baix

    L’estratègia esdevé una eina vital per a aquells col·lectius que no disposen de mecanismes de poder formal (com governs, exèrcits regulars o grans capitals). Lawrence Freedman demostra que l’estratègia des de baix no consisteix a xocar directament contra les estructures de poder (s’hi perdria de forma immediata), sinó a reconfigurar el tauler de joc guanyant…

    Read more →

  • L’impost cognitiu

    El concepte d’extracció cognitiva (o extracció neurològica/neural) representa un pas més enllà de l’explotació econòmica tradicional. Mentre que el capitalisme clàssic se centra a extreure plusvàlua del treball físic o intel·lectual d’una persona, el model de negoci de les big tech (i les plataformes de l’economia de l’atenció) es basa a mercantilitzar els processos biològics…

    Read more →

  • Crear poder

    Crear poder

    Aquesta definició és el cor de tota la tesi de Lawrence Freedman i trenca directament amb la visió burocràtica. Per entendre-la a fons, hem de desgranar els dos conceptes clau que conté: la creació de poder com a multiplicador i la naturalesa viva de l’entorn. Estratègia com a alquímia: crear poder on no n’hi ha…

    Read more →

  • Un exèrcit anarquista

    Un model d’exèrcit organitzat de forma democràtica i anarquista planteja una qüestió vital: pot enfrontar-se un exèrcit estructurat segons aquestes premisses amb un altre jeràrquic i professional, amb garanties d’èxit? S’inclou un simulador senzill d’enfrontament militar entre ambdós tipus d’exèrcits. Punts forts i coherència interna Separació entre el camp de batalla i la gestió política:…

    Read more →

  • David i Goliat

    David i Goliat

    La victòria de David no va ser un miracle de fe, sinó el triomf d’una estratègia superior. Es va negar a lluitar en els termes de Goliat. Si s’hagués posat l’armadura de Saül i hagués lluitat amb una espasa, hauria jugat a favor dels punts forts de Goliat. En confiar en la seva fona, va…

    Read more →

  • Ciutats racialitzades

    L’obra Racial Cities: Governance and the Segregation of Romani People in Urban Europe (2017), del sociòleg i antropòleg Giovanni Picker, és un estudi acadèmic pioner sobre el racisme institucional i la segregació espacial a Europa. La tesi central de Picker és que la reclusió i marginació del poble gitano (Roma) a les ciutats europees no…

    Read more →

  • El CdR encara no és el CNA

    En la intenció teòrica i en el disseny d’origen, es podria comparar el Consell de la República amb el Congrés Nacional Sud-africà, però en la pràctica i el context històric hi ha diferències substancials. El Consell de la República va néixer (sembla) amb la voluntat de ser un estat paral·lel o una institució paraestatal a…

    Read more →

  • El Congrés Nacional Africà

    El Congrés Nacional Africà (African National Congress, ANC) constitueix la columna vertebral de la història política contemporània de Sud-àfrica. Creat originàriament per resistir la despossessió territorial i la pèrdua de drets de la majoria negra, l’ANC va evolucionar al llarg del segle XX fins a liderar el moviment d’alliberament nacional i convertir-se en el partit…

    Read more →

  • Assimilació del Black Power

    L’assimilació o cooptació del descontentament de la comunitat negra als Estats Units durant l’etapa del Black Power (finals dels anys 60 i anys 70) per part del sistema capitalista i institucional és un dels exemples més clars de com l’ordre establert pot neutralitzar una amenaça revolucionària sense dependre exclusivament de la repressió policial o militar…

    Read more →

  • El Wall Street negre

    El districte de Greenwood, situat a la ciutat de Tulsa (Oklahoma, Estats Units), era conegut popularment com el Black Wall Street (el Wall Street negre). Va començar a prendre forma l’any 1906 quan O.W. Gurley, un empresari afroamericà ric, va comprar 40 acres de terra a Tulsa i va decidir vendre propietats exclusivament a altres…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.