Política
-
Pier Paolo Pasolini opera a dos nivells simultanis: d’una banda, utilitza el feixisme històric (la República de Salò) com a marc escènic, però, de l’altra, en fa una relectura per criticar el que ell anomenava el nou feixisme del seu temps (el neocapitalisme de consum). El mateix director va deixar escrita una frase clau que…
-
El cercle de la merda és, sense dubte, el bloc més incòmode, visceral i literalment vomitiu de la pel·lícula. Tanmateix, reduir-lo a una mera provocació escatològica seria errar el tret. Per a Pier Paolo Pasolini, la coprofàgia (l’acte de menjar excrements) és el cor conceptual de la seva crítica econòmica. És la metàfora perfecta, gairebé…
-
La institucionalització de l’anarquia del poder, es concreta en una de les paradoxes més angoixants que planteja la pel·lícula. L’expressió anarquia del poder (un concepte que el mateix Pasolini utilitza en les seves entrevistes) sembla un oxímoron, però defineix perfectament la naturalesa del totalitarisme modern: la situació en què el poder absolut es pot permetre…
-
Salò no és una pel·lícula sobre el feixisme del passat (el de Mussolini), sinó una crítica ferotge al feixisme del present de Pasolini: el neocapitalisme i la societat de consum. Pasolini, a través dels seus escrits periodístics (recollits a Escrits corsaris), defensava que el capitalisme de consum havia aconseguit una devastació cultural i antropològica molt…
-
L’aplicació del marc teòric d’Angela Davis, basat en la intersecció de gènere, raça i classe, a la realitat de la dona gitana és, probablement, un dels exercicis més naturals que es poden fer. El poble gitano (el poble Rrom) comparteix una història de persecució, estigmatització i exclusió material que encaixa de ple amb l’anàlisi que…
-
Ens endinsem en una de les obres més radicals, extremes i polítiques de la història del cinema: Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), l’última pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, estrenada pòstumament poc després del seu brutal (i encara misteriós) assassinat a la platja d’Òstia. Pasolini utilitza la novel·la inacabada del Marquès de Sade…
-
Ara, fem-ho dolç, mirem un partit polític que renunciï explícitament a la via revolucionària i s’emmarqui en el respecte a l’ordre constitucional i la democràcia parlamentària, però que mantingui l’estructura organitzativa de quadres de Gramsci (centralisme democràtic, rigorosa selecció d’afiliats, formació obligatòria i disciplina de vida) per transformar el sistema econòmic capitalista des de dins…
-
Durant l’època d’Antonio Gramsci (1921-1926), el Partit Comunista d’Itàlia (PCI) es va constituir sota una concepció leninista de partit de nou tipus: una organització de quadres, altament disciplinada i revolucionària, molt allunyada d’un partit de masses tradicional. La diferencia amb la resta de partits, excepte el PNF de Mussolini, era que estava estructurat per disputar…
-
Que convindria fer amb les xarxes socials els propietaris de les quals han mostrat posicionaments d’extrema dreta, han col·laborat en guerres o repressions, permeten i promouen la difusió de continguts d’odi o, senzillament, apliquen tècniques tòxiques per enganxar, ens espien i trafiquen amb les nostres dades sense consentiment: Opció A: Abandonar (boicoteig ètic i migració)…
-
L’estratègia esdevé una eina vital per a aquells col·lectius que no disposen de mecanismes de poder formal (com governs, exèrcits regulars o grans capitals). Lawrence Freedman demostra que l’estratègia des de baix no consisteix a xocar directament contra les estructures de poder (s’hi perdria de forma immediata), sinó a reconfigurar el tauler de joc guanyant…