Mastodon

Història

  • I 19 Fructidor: el Terror

    Advertència de contingut El Regnat del Terror (1793-1794) és un dels períodes més foscos, intensos i fascinants de la Revolució Francesa. Al capdavant d’aquest sistema d’excepció hi trobem Maximilien Robespierre, conegut com l’Incorruptible per la seva ferma defensa dels ideals revolucionaris, una paradoxa vivent que va passar de defensar l’abolició de la pena de mort…

    Read more →

  • Proletariat zombie

    Aquest tipus de monstre (el que no pot morir, el que fa servei fins i tot després de mort) és el monstre actual per excel·lència. Ja no parlem de la metàfora antiga de l’aristòcrata que et roba el blat; parlem de capitalisme tardà i de l’explotació absoluta. El zombi actual com el Proletari etern El…

    Read more →

  • Aristocràcia zombie

    A la sèrie La Révolution, el virus de la Sang Blava fa que els nobles infectats siguin pràcticament immortals. No és un monstre que es pugui matar fàcilment com un animal salvatge al bosc; té una capacitat de regeneració brutal. I això és completament intencionat per tres motius concrets: La immortalitat com a metàfora del…

    Read more →

  • La Bèstia de Gavaldà

    La combinació de període històric (com la França prerevolucionària) i terror o misteri monstruós és un recurs narratiu recurrent. No és casualitat que el cinema i la literatura hi tornin sovint; de fet, respon a motius històrics reals, a metàfores polítiques molt clares i a la mateixa transició cultural de l’època. El monstre com a…

    Read more →

  • Abans de l’albada

    Abans de l’albada (Before the Dawn, 1996) no és només una memòria personal, sinó el manifest fundacional amb el qual Gerry Adams va justificar la transició del republicanisme armat cap a la via institucional. Adams construeix el seu relat dividint la seva vida en tres etapes que funcionen com una línia de temps de la…

    Read more →

  • Cap a la llibertat d’Irlanda

    Cap a la llibertat d’Irlanda (publicat originalment en anglès l’any 1986 com The Politics of Irish Freedom i traduït al castellà per l’editorial basca Txalaparta com Hacia la libertad de Irlanda) és una obra política fonamental per comprendre la ideologia del republicanisme irlandès de la dècada dels 80. Aquest llibre no és una narració nostàlgica…

    Read more →

  • Vaga de fam a Long Kesh

    La vaga de fam de 1981 a la presó de Maze (coneguda històricament pels republicans com Long Kesh) va ser el moment més dramàtic, fosc i transformador dels Troubles, el conflicte nord-irlandès. No va ser una protesta per la qualitat del menjar o el tracte físic, sinó una lluita aferrissada pel reconeixement polític contra el…

    Read more →

  • James Connolly

    James Connolly

    James Connolly (1868–1916) és una de les figures més singulars, complexes i d’alguna manera tràgiques de la història de la llibertat d’Irlanda. No va ser només un revolucionari que va agafar les armes l’any 1916; va ser el cervell que va aconseguir unir dues ideologies que molts consideraven incompatibles: el socialisme marxista i el nacionalisme…

    Read more →

  • Psicohistòria catalana

    El mateix Peter Turchin (pare de la cliodinàmica) va analitzar de prop el cas català en els seus assajos sobre l’evolució cultural de les nacions i les crisis d’integració a Europa. Si apliquem la Teoria Estructural-Demogràfica de la cliodinàmica a la història recent i l’actualitat de Catalunya, el resultat és sorprenentment precís. La ciència d’Asimov…

    Read more →

  • Alexandre Deulofeu

    El farmacèutic, químic i filòsof empordanès Alexandre Deulofeu (1903-1978) va ser el Hari Seldon català de la vida real. Mentre Isaac Asimov escrivia els primers relats de la psicohistòria als Estats Units als anys 40, a l’altre costat de l’Atlàntic, Deulofeu estava desenvolupant de manera totalment independent la seva pròpia teoria: La Matemàtica de la…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.