Mastodon

TEL:6 minuts

La cigala periòdica

No es un senyor amb costums eròtiques estrictament reglamentades. La cigala periòdica (del gènere Magicicada) és un cas absolutament fascinant de la natura, autòctona de l’Amèrica del Nord (sovint confosa popularment amb les llagostes, tot i que biològicament són cigales): passen gran part de la seva vida sota terra i emergeixen cada 13 i cada 17 anys. Ambdós números són primers.

Per aprofundir en aquest fenomen ens hem d’endinsar tant en la biologia de l’insecte com en la física i la matemàtica evolutiva que expliquen per què aquest mecanisme és una obra mestre de la selecció natural.

El cicle de vida de les Magicicada

Aquestes cigales, que passen la major part de la seva vida sota terra en forma de nimfa, s’alimenten de la sàvia de les arrels dels arbres. Després de molts anys d’aïllament a les fosques, milions d’individus emergeixen a la superfície de manera coordinada en qüestió de pocs dies per reproduir-se, pondre ous i morir en poques setmanes.

El que va deixar perplexos els biòlegs durant molt de temps és la durada exacta del seu cicle subterrani: certes espècies surten a l’exterior exactament cada 13 anys i d’altres exactament cada 17 anys. Tant el 13 com el 17 són números primers (números enters que només es poden dividir per 1 i per ells mateixos).

Els entomòlegs no classifiquen aquests insectes només per la seva espècie biològica, sinó per la seva cohort (brood en anglès), marcada amb números romans:

  • Cohorts de 17 anys: Van de la Brood I a la Brood XII.
  • Cohorts de 13 anys: Van de la Brood XIX a la Brood XXIV.

Cada cohort emergeix un any determinat en una regió geogràfica concreta. Per exemple, la famosa Brood X (Great Eastern Brood) és una de les més nombroses de 17 anys; quan s’activa, milers de milions de cigales cobreixen des de l’estat de Indiana fins a Nova York (unes 14,5 Catalunyes).

El rellotge biològic: com compten els anys sota terra?

Una de les grans preguntes de la ciència era com un insecte d’uns pocs centímetres, a la foscor i a metres de profunditat, sap exactament quan han passat 13 o 17 anys sense veure el sol.

El mecanisme d’acumulació de senyals

Les nimfes no compten dies, sinó els cicles de la sàvia dels arbres. S’adhereixen a les arrels dels arbres (com roures o acàcies) i se n’alimenten absorbint el xilema (el teixit vegetal encarregat de transportar aigua i nutrients). A la primavera, quan els arbres treuen fulles noves, la composició química i el flux de la sàvia canvia radicalment. L’insecte detecta aquest pic de nutrients i el registra com un any.

Diversos científics van manipular el cicle de llum i temperatura d’arbres en hivernacles per fer-los florir dues vegades en un sol any. Les nimfes adjuntes a les arrels d’aquests arbres van comptar dos anys en un de sol, demostrant que el seu rellotge intern depèn directament de la fisiologia vegetal.

Per què la selecció natural va triar números primers?

L’explicació matemàtica i evolutiva és una meravella de la supervivència:

Evitar sincronització amb depredadors

Molts depredadors (ocells, petits mamífers) tenen cicles poblacionals d’abundància i escassetat que s’estabilitzen en períodes de 2, 3, 4, 5 o 6 anys. Si el cicle de la cigala fos de 12 anys, es trobaria freqüentment amb pics de depredadors que tinguessin cicles de 2, 3, 4 o 6 anys (ja que tots són divisors de 12).

En canvi, al tenir un cicle de 17 anys, només coincideix amb un depredador de cicle de 5 anys un cop cada 85 anys (5 x 17 = 85). Amb un cicle de 13 anys i un depredador de 3 anys, només se sincronitzen cada 39 anys (3 x 13 = 39).

Evitar la hibridació entre espècies

Alhora, les diferents espècies de Magicicada eviten créixer i competir a la vegada. Si una espècie té un cicle de 13 anys i una altra de 17, només coincidiran emergint el mateix any un cop cada 221 anys (13 x 17 = 221). Això manté les línies genètiques separades i evita la competició directa pels mateixos recursos.

La matemàtica del mínim comú múltiple (MCM)

La raó per la qual els números primers ofereixen un avantatge evolutiu tan aclaparador es basa en l’àlgebra elemental i el concepte del Mínim Comú Múltiple (MCM).

Suposem que un depredador (com un moixó o un mamífer petit) té un cicle d’abundància poblacional regulat per un número enter N. La freqüència amb la qual la cigala i el depredador coincidiran en el mateix any ve donada per:

Any de coincidència=MCM(C,N)\text{Any de coincidència} = MCM(C, N)

On C és el cicle de la cigala i N és el del depredador.

Cicle cigala (C)Cicle depredador (N)Freqüència de coincidència (MCM)
12 anys (no primer)2 anysCada 12 anys (MCM = 12)
12 anys (no primer)3 anysCada 12 anys (MCM = 12)
12 anys (no primer)4 anysCada 12 anys (MCM = 12)
12 anys (no primer)6 anysCada 12 anys (MCM = 12)
17 anys (primer)2 anysCada 34 anys (17 x 2)
17 anys (primer)3 anysCada 51 anys (17 x 3)
17 anys (primer)4 anysCada 68 anys (17 x 4)
17 anys (primer)5 anysCada 85 anys (17 x 5)

Si el cicle no és primer, qualsevol depredador amb un cicle que sigui divisor de C trobarà la cigala sempre que la cigala emergeixi. Si el cicle és primer, el depredador s’ha de sincronitzar de manera gairebé impossible durant dècades o segles.

La tècnica de la sacietat del depredador

A més de la matemàtica dels números primers, les Magicicada utilitzen una altra estratègia de supervivència extrema coneguda com a sacietat del depredador (predator satiation):

Poden sortir fins a 1,5 milions d’individus per hectàrea. No mosseguen, no tenen verí, no volen especialment ràpid i són fàcils de capturar. Hi ha tantes cigales en el mateix moment que els depredadors mengen fins a quedar completament farts. Un cop ja no poden menjar més, encara queden el 80% o 90% de les cigales intactes per poder-se aparellar i garantir la següent generació.

Quan finalment emergeixen (generalment al maig, quan la temperatura del sòl arriba als 18 °C), l’emergència es produeix gairebé en una sola nit. Les nimfes s’enfilen als troncs, fan la darrera muda i deixen enrere el seu exoesquelet marró buit. Els mascles comencen a cantar en grup produint un soroll que pot superar els 90 o 100 dB (comparable a un martell pneumàtic o una serra elèctrica).

En menys de 4 a 6 setmanes, dipositen els ous a les branques petites dels arbres, tots els adults moren i la següent generació de minúscules nimfes s’endinsa a la terra per enterrar-se de nou durant 13 o 17 anys.

La natura ha trobat en la teoria de números una estratègia de defensa impagable. Les cigales periòdiques utilitzen els números primers com un escut matemàtic per assegurar-se que, quan emergeixen per milions, no hi hagi prou depredadors al món per extingir-les.

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.