Mastodon

TEL:3 minuts

Els arxius del terror

Els Arxius del Terror van ser trobats el 22 de desembre de 1992 a la ciutat de Lambaré, un suburbi de l’Asunción (Paraguai). El seu descobriment va ser fruit de la tenacitat de Martín Almada, un pedagog i activista paraguaià que havia estat torturat per la dictadura d’Alfredo Stroessner i que feia anys que recopilava pistes sobre el parador dels informes policials de la repressió.

Amb una ordre judicial a la mà, Almada i un jutge van irrompre en una comissaria abandonada que funcionava com a dipòsit de la Policia Tècnica. Allà van trobar tones de paperassa sepultada sota la pols: un tresor documental intacte que les autoritats no havien tingut temps de destruir.

Què contenien exactament els arxius?

La importància d’aquesta troballa (prop de 700.000 pàgines) rau en el fet que era la primera vegada que es trobaven proves documentals escrites pels mateixos perpetradors. Els papers no només detallaven la repressió interna de la dictadura de Stroessner (la més llarga de la regió, de 1954 a 1989), sinó que oferien la pistola fumejant de l’Operació Còndor:

  • Fitxes policials detallades d’opositors, sindicalistes i intel·lectuals d’arreu del Con Sud.
  • Actes de reunions secretes entre els caps d’intel·ligència de Xile (DINA), l’Argentina (SIDE) i la resta de països.
  • Transcripcions d’interrogatoris sota tortura.
  • Sol·licituds d’extradició il·legal on constava, per exemple, com la policia paraguaiana lliurava ciutadans argentins o uruguaians als militars dels seus respectius països per fer-los desaparèixer.
  • Registres d’enregistraments telefònics i seguiments personals transfronterers.

Impacte judicial: La caiguda de la impunitat

Fins a l’any 1992, els militars es defensaven als tribunals assegurant que les acusacions de segrestos coordinats o vols de la mort eren simples invencions de l’esquerra. Els Arxius del Terror van capgirar la història, convertint-se en la prova judicial clau en desenes de macrocauses per crims contra la humanitat:

El cas Pinochet (1998): Quan el jutge espanyol Baltasar Garzón va emetre l’ordre de detenció internacional contra Augusto Pinochet a Londres, bona part del sumari que justificava el delicte de terrorisme internacional es basava en els documents de l’Operació Còndor trobats al Paraguai.

Els judicis a l’Argentina: El país que va viure la dictadura més sagnant va utilitzar aquests arxius per reobrir els casos contra les juntes militars (després de l’anul·lació de les lleis d’impunitat). L’any 2016, el Tribunal Oral Federal 1 de Buenos Aires va dictar una sentència històrica que condemnava 15 exmilitars (inclòs l’últim dictador argentí, Reynaldo Bignone) específicament per formar part d’una associació il·lícita transnacional (l’Operació Còndor).

Condemnes a Xile i l’Uruguai: Manuel Contreras (cap de la DINA xilena) i altres alts comandaments van sumar noves condemnes gràcies a les proves que demostraven que havien ordenat l’assassinat d’opositors a l’estranger.

Avui dia, aquest fons documental està sota la custòdia de la Cort Suprema de Justícia del Paraguai i ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Gràcies a la pols d’aquella comissaria abandonada, la burocràcia del terror es va acabar convertint en la seva pròpia sentència.

Enfilall

Deixa un comentari…

Deixa un comentari…

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.