Mastodon

Ciència

  • El forat del cul de Microsoft

    La creació de Back Orifice (BO) l’any 1998 és un dels moments més disruptius i salvatges de la història de la ciberseguretat. Tot i que està estretament lligat a l’època de L0pht, el programa no el van crear ells, sinó un altre grup mític de hackers actius en la mateixa època: Cult of the Dead…

    Read more →

  • Un gitano a Auschwitz

    Un gitano a Auschwitz (Das Brennglas, publicat l’any 1998) és el relat autobiogràfic d’Otto Rosenberg, recollit amb l’ajuda de la periodista Ulrich Enzensberger. És una de les obres de referència imprescindibles de la literatura concentracionària, ja que trenca el silenci sobre el Porrajmos (l’Holocaust gitano), un dels episodis més oblidats de la Segona Guerra Mundial.…

    Read more →

  • El Culte de la Vaca Morta

    La història de Cult of the Dead Cow (cDc) és, sens dubte, una de les més riques, longeves i influents de la subcultura digital. Fundat l’any 1984 a Lubbock (Texas), aquest col·lectiu no només és considerat el grup hacker més antic dels Estats Units que encara es manté en actiu, sinó que és directament responsable…

    Read more →

  • Indústries Pesants Loft

    La història de L0pht Heavy Industries (pronunciat loft) és una de les més fascinants i transcendents de la cultura hacker. Actius principalment a Boston (EUA) entre 1992 i 2000, van passar de ser un grup clandestí que es reunia en un magatzem brut a convertir-se en la primera gran consultoria de ciberseguretat moderna. Van ser…

    Read more →

  • CXXXII: xarrameca d’esquerres

    Advertència de contingut Per a Žižek, l’esquerra liberal contemporània ha traït l’essència de la vertadera transformació social. Des d’aquesta òptica jacobina revisada pel filòsof eslovac, la seva crítica es resumeix en quatre punts demolidors: El desig d’una Revolució sense revolució (cafè sense cafeïna) Aquesta és una de les metàfores preferides de Žižek. Diu que el…

    Read more →

  • XC Germinal: el Jacobinisme

    Advertència de contingut Per a Slavoj Žižek, les elits extractives capitalistes són el millor exemple contemporani del que Robespierre considerava els enemics de la Revolució. De fet, tota la relectura que Žižek fa del Terror jacobí no és un simple exercici d’història acadèmica; és una provocació directa adreçada al capitalisme global actual. Si traslladem aquesta…

    Read more →

  • CCXV: Drets i Terror

    Advertència de contingut Slavoj Žižek, el filosof més perillós del món, defensa que el Terror de Robespierre no era una mostra de barbàrie irracional, sinó una conseqüència lògica i necessària de la virtut democràtica portada a les seves últimes conseqüències en un context revolucionari. A l’assaig introductori del llibre Virtut i terror, el filòsof eslovè…

    Read more →

  • Arendt Robespierre Sartre

    Advertència de contingut El debat sobre el Terror es va revitalitzar amb força a mitjans del segle XX a través de dues de les ments més brillants i oposades de l’època: Jean-Paul Sartre i Hannah Arendt. Tots dos van utilitzar la Revolució Francesa i la figura de Robespierre com un mirall per explicar els totalitarismes…

    Read more →

  • CXXIX: la Violència Divina

    Advertència de contingut El concepte de violència divina (göttliche Gewalt) és una de les idees més profundes, enigmàtiques i discutides del filòsof i crític cultural alemany Walter Benjamin. La va exposar l’any 1921 al seu cèlebre assaig Cap a la crítica de la violència (Zur Kritik der Gewalt). Per entendre què vol dir Benjamin amb…

    Read more →

  • II 9 Termidor: la decapitació

    Advertència de contingut La caiguda de Maximilien Robespierre el 27 de juliol de 1794 (el 9 de Termidor segons el calendari revolucionari) no va ser un accident, sinó el resultat d’una olla de pressió política que va acabar esclatant. Podem analitzar aquest desenllaç a través de quatre motius clau que expliquen per què l’Incorruptible es…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.