Mastodon

Història

  • Capitalisme quàntic

    La crítica de Francis Wheen a la indústria de l’autoajuda i el misticisme New Age és, segurament, un dels punts més brillants del llibre perquè connecta directament una qüestió aparentment espiritual amb la crua realitat macroeconòmica. Per a Wheen, personatges com Deepak Chopra o la proliferació de llibres d’autoajuda no són fenòmens ingenus ni casuals:…

    Read more →

  • Mumbo Jumbo

    Mumbo Jumbo

    Mumbo Jumbo és una expressió de l’anglès que s’utilitza per referir-se a un llenguatge, text o conjunt d’idees que no tenen sentit, que són excessivament complicades, confuses o que directament són una ximpleria. En català, equivaldria a expressions com: garbuix, ximpleries, bestieses o xarrameca de firaire (quan es nota que algú utilitza paraules rares només…

    Read more →

  • No diguis res

    No diguis res

    No diguis res (Say Nothing) Patrick Radden Keefe, 2018 Where to be saved you only must save face / And whatever you say, you say nothing. Whatever You Say, Say Nothing North, 1975 Seamus Heaney, premi Nobel de Literatura irlandès 1995 Una de les obres més potents i impactants dels últims anys sobre el conflicte…

    Read more →

  • Guerra Cultural: Marxisme Cultural

    La teoria conspirativa del Marxisme Cultural no va néixer d’un malentès acadèmic, sinó d’una necessitat política i psicològica de la dreta nord-americana a finals del segle XX. Per a entendre per què es va generar, hem de mirar el context històric on es va cuinar. Hi ha quatre motius clau que expliquen la seva creació…

    Read more →

  • Marxisme Cultural: la conspiranoia

    The Cultural Marxism Conspiracy: Why the Right Blames the Frankfurt School for the Decline of the West A.J.A. Woods, 2026 El llibre de Woods reconstrueix la genealogia de com un cos de teoria social alemanya complex, dens i acadèmic (l’Escola de Frankfurt, amb pensadors com Theodor Adorno, Max Horkheimer, Herbert Marcuse o Walter Benjamin) va…

    Read more →

  • L’Escola de Frankfurt

    L’Escola de Frankfurt és el nom popular que rep un grup d’intel·lectuals, filòsofs i científics socials alemanys associats a l’Institut d’Investigació Social (Institut für Sozialforschung), fundat a Frankfurt el 1923. Lluny de ser un grup homogeni, el seu objectiu era entendre per què les prediccions de Karl Marx no s’havien complert (la revolució obrera no…

    Read more →

  • Dēmokratía per sorteig

    Per als grecs de l’època de Pèricles, el sorteig (kleroterion) no era una qüestió de mandra o de deixar-ho tot a l’atzar, sinó que era el mecanisme més purament democràtic que existia. Tenien motius polítics i filosòfics molt profunds per preferir-lo a les eleccions: La igualtat radical (Isonomia) Per als atenesos, si tots els ciutadans…

    Read more →

  • Dēmokratía: controls posteriors

    Si els controls previs eren rigorosos, els controls posteriors a l’antiga Atenes eren gairebé obsessius. La idea central era que ningú, per molt poder que hagués tingut, estava per sobre de la comunitat. L’Euthyna (rendició de comptes definitiva) Aquest era el control més important. Cada vegada que un ciutadà acabava el seu mandat en qualsevol…

    Read more →

  • Dēmokratía: controls previs

    Per garantir que el sistema de democràcia directa no caigués en mans de persones incompetents o corruptes, els atenesos no confiaven només en la sort del sorteig. Tenien un sistema de filtres molt rigorós anomenat Dokimasia. La Dokimasia (L’examen d’aptitud) Abans que qualsevol ciutadà seleccionat per sorteig o elecció pogués prendre possessió del seu càrrec,…

    Read more →

  • Dēmokratía

    Dēmokratía

    La democràcia de l’antiga Atenes (segles V i IV a.C.) era un sistema de democràcia directa, radicalment diferent de la representativa actual. En lloc de votar algú perquè decideixi per tu, els ciutadans participaven directament en la presa de decisions. Institucions Principals L’Ekklesia (Assemblea): Era l’òrgan sobirà. Qualsevol ciutadà podia assistir-hi, parlar i votar les…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.