Mastodon

Catalunya

  • Fragmentació infinita?

    A la crítica de la fragmentació infinita (el temor que obrir aquesta via porti el món a un mapa de milers de microestats fins a arribar a l’escala de barris o comunitats de veïns), Timothy Waters respon amb una combinació de realisme econòmic, lògica procedimental i incentius polítics. L’autor dedica part de Boxing Pandora a…

    Read more →

  • Una secessió regulada

    Aprofitant la publicació del llibre Per un nou dret a la secessió, de Timothy Waters, que Vilaweb ha traduït al català, faig un repàs al seu llibre anterior Boxing Pandora: Rethinking Borders, States, and Secession in a Democratic World (2020), publicat originalment per la Universitat de Yale. El títol juga directament amb la metàfora clàssica:…

    Read more →

  • El camí del Fènix

    Dins d’aquest marc d’anàlisi —on es constata que les reformes autonòmiques topen contra la paret de la dependència política i que la inacció aboca al col·lapse del PIB per càpita—, la definició de solució viable canvia radicalment. Ja no parlem de reformes tècniques o sectorials, sinó de canvis estructurals de naturalesa político-econòmica. Perquè una solució…

    Read more →

  • El Fènix inviable: la llengua

    Seguim tocant de peus a terra. El vector de l’exigència lingüística com a condició innegociable per treballar en els sectors de serveis, hostaleria i atenció al públic és un dels elements que s’han defensat en la presentació pública de l’Informe Fènix. Els mateixos autors han posat sobre la taula que l’aprenentatge obligatori del català per…

    Read more →

  • El Fènix inviable: la immigració

    I ara toquem de peus a terra. La manca de sobirania política, el control estatal dels fluxos migratoris i la subordinació en qüestions fiscals i laborals capgira de manera molt important els resultats teòrics d’un pla de xoc com el de l’Informe Fènix. Si Catalunya és un territori sense poder per regular les seves fronteres,…

    Read more →

  • La solució Fènix per Catalunya

    A partir de l’anàlisi de l’Informe Fènix i posant-lo en context amb el debat actual sobre la viabilitat del model econòmic català (que sovint es recull a les xarxes socials i blogs econòmics com el que esmentes), es pot desgranar què diu l’estudi exactament sobre el model de subvencions implícites i quin impacte tindria l’aplicació…

    Read more →

  • Unitat vs. uniformitat

    Atendre el clam de el poble demana unitat sota premisses democràtiques és un repte complex. En un context de lluita anticolonial, aquesta qüestió esdevé urgent: la línia entre la unitat legítima de resistència i la uniformitat forçada és molt fina. Tanmateix, per assolir aquest objectiu no es tracta de fundar un partit polític que competeixi…

    Read more →

  • Cal legitimitat, no partits

    Contractes un arquitecte perquè et faci els plànols d’una casa en un terreny que no saps que està protegit, et cobra la meitat per avançat, sap perfectament que l’ajuntament mai li aprovarà perquè està prohibit construir-hi, però no t’ho diu. Quan tomben el projecte, es posa de perfil, et diu que tinguis paciència i que…

    Read more →

  • Joan Brossa

    Joan Brossa

    El carrer és la meva gran biblioteca, l’esdeveniment és el meu gran llibre, i el meu gran llenguatge, el món. Joan Brossa (1919-1998) Un univers on no existeixen les fronteres entre l’art, la vida i la política. Brossa no va ser només un poeta, sinó un artista total que va entendre que la poesia és…

    Read more →

  • Catalunya encara porta el lliri

    L’article Optimisme a deshora, publicat a El Món per Joan Ramon Resina, reflexiona sobre l’estat anímic i polític de la societat catalana actual, centrant-se en la desconnexió entre el discurs oficial i la realitat percebuda pel carrer. L’autor critica el que anomena un optimisme impostat o institucional. Argumenta que es pretén projectar una imatge de…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.