Catalunya
-
LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Des de la perspectiva de la intel·ligència d’Estat i de la supervivència de la unitat territorial, estimular, aprofundir o simplement aprofitar la lluita de classes (i qualsevol altra divisió interna) a Catalunya és una estratègia de manual. Això respon al vell principi llatí del Divide et impera (divideix…
-
LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Si ens cenyim a la radiografia socioeconòmica i a les lliçons materials del 2017, la conclusió és implacable: amb el bloc de l’ordre al capdavant, no hi ha independència unilateral possible. Això no és una opinió ideològica, sinó una llei de la gravetat de la ciència política i…
-
LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA I si el bloc de fora de l’ordre (l’esquerra independentista, l’anticapitalisme) congela o aparca temporalment la seva agenda de transformació socialista per centrar-se únicament i exclusiva en la ruptura nacional? En teoria s’hauria d’eliminar la por de les classes mitjanes. No obstant això, si analitzem aquesta hipòtesi a…
-
LA LLUITA DE CLASSES GRIPA LA INDEPENDÈNCIA Convèncer el bloc de l’ordre d’assumir l’estratègia de ruptura de l’esquerra radical és, en la pràctica, gairebé impossible a causa de contradiccions estructurals i de classe insalvables. El factor patrimonial i l’aversió al risc (el cost material) El motiu principal pel qual el bloc de l’ordre no es…
-
La lluita de classes gripa la independència Els partits i les organitzacions que es mouen fora del bloc de l’ordre (l’esquerra independentista, l’anticapitalisme i el sindicalisme de base) viuen una realitat completament diferent. Per a aquest bloc de ruptura, la caiguda de l’estratègia de les classes mitjanes ha obert un intens debat intern entre la…
-
La lluita de classes gripa la independència El bloc de l’ordre dins l’independentisme català defineix la unió de la massa social, els recursos i la legitimitat que aporten conjuntament classes mitjanes professionals i de serveis, PIMES i els partits d’ordre, així com els quadres d’entitats (ANC/Òmnium) d’aquest ampli espectre central, diferenciant-los clarament de l’esquerra radical…
-
Dins d’un conflicte asimètric d’aquesta magnitud, la victòria o la supervivència a llarg termini de la resistència és pràcticament impossible sense ajuda i complicitat internacional. Un moviment civil pot col·lapsar l’economia de l’Estat durant un temps, però si es queda tancat en les seves fronteres, l’Estat, que disposa del reconeixement diplomàtic, el control dels passos…
-
Dins de la lògica d’aquesta simulació de conflicte asimètric d’alta intensitat, per fer front a la resposta d’un Estat disposat a utilitzar tota la seva maquinària (militarització, ciberguerrra, asfíxia econòmica i saltar-se els límits de la legalitat internacional), l’estratègia de la resistència no pot ser reactiva. No es tracta de respondre als cops, sinó de…
-
Si Catalunya entrés en un conflicte de llarg recorregut contra l’Estat espanyol (i assumint l’escenari de màxima pressió, bloqueig de la legalitat internacional i tancament de fronteres que hem descrit), la capacitat de resistència del poble català dependria absolutament d’activar i explotar els seus recursos asimètrics. Com que Catalunya no comptaria amb el reconeixement d’estats…
-
El cost d’entrar en una dinàmica de resistència crònica de llarg recorregut (de 2 a 5 anys o més) no es mesuraria només en termes polítics, sinó en una degradació estructural, profunda i multidimensional de la societat catalana. Seria el preu de viure en un limbe jurídic i en un estat d’excepció permanent. Cost Econòmic:…