Ohkwá:ri-tón

La weaponització s’ha estès com una taca d’oli a pràcticament totes les esferes on hi ha intercanvi de valor, dades o dependència estructural.

Economia i Finances (Economic Weaponization)

Ja no es tracta només de sancions entre estats, sinó de com el sistema financer es fa servir per disciplinar la població o actors concrets.

• Sistemes de Pagament: Excloure col·lectius o països de plataformes de pagament (com Swift, Visa o PayPal) és una forma de mort econòmica sense disparar ni una bala.

• Deute Personal i Crèdit Social: En alguns contexts, l’accés al crèdit o a serveis bàsics s’utilitza per forçar comportaments polítics o socials (el model de crèdit social n’és l’exemple extrem).

El model de crèdit social (implementat de forma pionera a la Xina, però que s’està replicant de forma privada a Occident a través d’algoritmes i Big Data) és la culminació d’aquesta militarització de la quotidianitat.

Cada ciutadà comença amb una puntuació que puja o baixa automàticament en funció del seu comportament:

• Infraccions puntuables: Participar en una manifestació no autoritzada, publicar crítiques a les xarxes socials, tenir relació amb persones dissidents o comprar llibres de caràcter polític alternatiu.

• Càstigs immediats: Si la teva nota baixa d’un llindar, l’algoritme et restringeix automàticament drets bàsics: no pots comprar bitllets de tren o avió, no pots matricular els teus fills a determinades escoles, l’internet se’t torna més lent o directament se’t denega l’accés a llogar un habitatge.

Aquest tipus de militarització civil és altament eficaç pel control social:

• És invisible: No hi ha càrregues policials als carrers; el càstig s’executa des d’un despatx a través d’una línia de codi o una restricció bancària.

• Externalitza la repressió: Són els mateixos funcionaris, bancs o aplicacions mòbils els qui executen la sanció, diluint la responsabilitat política.

• Destrueix els vincles de base: Com que el crèdit social o la vigilància de consum penalitzen també les teves relacions personals, s’aconsegueix que les famílies i els amics pressionin el dissident perquè es calmi, auto-censurant el moviment des de dins de la mateixa comunitat.

Medi Ambient i Recursos (Resource Weaponization)

L’accés a la supervivència bàsica es converteix en una eina de pressió política.

• L’Aigua i l’Energia: Tallar el subministrament elèctric o desviar el curs de rius no només és una tàctica de guerra, sinó una eina de coacció geopolítica i social en temps de pau.

• Alimentació: El control de les llavors (patents) i de les rutes de subministrament alimentari permet utilitzar la fam o l’encariment de la cistella de la compra com un mecanisme de control de masses.

Sistema Judicial (Lawfare)

L’ús de la llei i dels procediments judicials com a arma per destruir oponents polítics o moviments socials. En lloc de guanyar debats a l’espai públic, s’utilitzen querelles infinites i processos judicials costosos per esgotar emocionalment i financerament l’adversari, neutralitzant la seva capacitat d’acció.

Ciència i Salut (Biological Weaponization)

La pandèmia va accelerar una tendència que ja existia: la gestió de la salut com a mecanisme de control.

• Dades Biomètriques: El cos humà esdevé una font de dades. La genètica i la biometria s’utilitzen per classificar la població en categories de risc, limitant la circulació de persones basant-se en criteris de salut convertits en polítiques de seguretat.

• Patents Farmacèutiques: L’accés a medicaments vitals esdevé una eina de poder per part de grans corporacions o estats sobre poblacions senceres.

Lleure i Consum

• Videojocs: S’utilitzen per al reclutament militar (com el cas d’America’s Army) o per a la propaganda ideològica subtil, on el jugador normalitza certes lògiques de violència o vigilància.

• Consum Personalitzat: El que compres defineix el teu perfil de risc. Les asseguradores poden utilitzar els teus hàbits de consum (detectats per la teva targeta o apps) per apujar-te el preu, atacant la teva estabilitat financera segons el teu estil de vida.

Migracions (Human Weaponization)

L’ús de persones desesperades com a eina de pressió política manipulant els fluxos migratoris. Estats que obren o tanquen l’aixeta de la migració per fer xantatge a països veïns, convertint el drama humà en una munició geopolítica per obtenir concessions econòmiques o polítiques.

Conseqüència final: La Vida Totalitària

El risc d’aquestes tendències és que la distinció entre amic/enemic (pròpia de l’àmbit militar) s’aplica a les relacions domèstiques. Això ens porta a una societat on la col·laboració se substitueix per l’estratègia: ja no som ciutadans, sinó actius a protegir o amenaces a neutralitzar.

Enfilall