Aquest enfilall analitza i resumeix el contingut de la serie documental de tres capítols La Corporació (2003), inspirada en el llibre The Corporation: The Pathological Pursuit of Profit and Power (La Corporació: La recerca patològica de lucre i poder) de Joel Bakan.
El primer capítol se centra en la naturalesa jurídica de la gran empresa moderna i com el seu comportament s’ajusta a un perfil clínic específic.
La Persona Jurídica i el buit moral
A partir de la 14a Esmena de la Constitució dels Estats Units (dissenyada originalment per protegir els drets dels esclaus alliberats), els advocats corporatius van aconseguir que les empreses fossin considerades persones davant la llei.
- Drets sense cos: La corporació té els drets d’una persona però no té una consciència moral ni por a la mort o la presó.
- L’obligació del benefici: Per llei, el cor de la màquina és la maximització del benefici per als accionistes, la qual cosa obliga l’empresa a actuar de forma egoista per sobre de qualsevol consideració social o ètica.
El Test de Psicopatia (DSM-IV)
Aplicant els criteris del manual de psiquiatria per avaluar la conducta corporativa, els resultats mostren que la corporació actua com un psicòpata prototípic:
- Insensibilitat pels sentiments dels altres: Les anomenades externalitats (com la contaminació o l’explotació laboral) són danys que l’empresa ignora si no afecten el seu compte de resultats.
- Incapacitat per mantenir relacions duradores: Només es mantenen acords mentre són rendibles.
- Temerari menyspreu per la seguretat dels altres: Priorització de la reducció de costos encara que posi en risc la salut pública o el medi ambient.
- Engany constant: Ús de relacions públiques per simular una preocupació social que els seus actes desmenteixen.
La metàfora del Wèndigo en la modernitat
Tot i que el vídeo no utilitza el terme Wèndigo, el comportament que descriu és l’encarnació perfecta de la psicosi que autors com Jack D. Forbes identifiquen amb el mite:
- Fam insaciable: La corporació ha de créixer cada trimestre; si no ho fa, mor en el mercat. Aquest creixement perpetu en un món finit és la definició de la gana del monstre.
- L’Ull Corporatiu: La capacitat de veure el món exclusivament com a recursos per ser consumits i dades per ser processades.
En el vídeo es proposa que el problema no són unes quantes pomes podrides (directius malvats), sinó el sistema operatiu de la mateixa institució. La corporació és una màquina dissenyada per ser un depredador eficient que consumeix tot allò que troba al seu pas per alimentar el seu creixement constant.
Enfilall
Deixa un comentari…