There Is No Antimemetics Division és, sens dubte, una de les obres més originals de la ciència-ficció dura contemporània. El que va començar com una sèrie de relats autònoms dins del web col·laboratiu de la Fundació SCP (una organització fictícia que conté anomalies i monstres per protegir la humanitat) es va acabar convertint en una novel·la de culte.
Per entendre per què és una obra mestra, hem de desgranar el seu concepte central: una guerra d’informació contra el que no es pot recordar.
Què és l’Antimemètica?
Per comprendre l’antimemètica, primer hem de parlar de la memètica (els mems). Un mem és una idea que s’encomana com un virus: una cançó enganxosa, una moda o un secret que tothom vol explicar. Un antimem és tot el contrari: és una idea amb mecanismes de defensa que impedeixen que es propagui.
Un antimem és una veritat que no podem compartir. És un monstre que, quan el mirem, el nostre cervell l’esborra al moment. És una habitació de la qual sortim i no recordem que hi hem entrat.
L’horror de la novel·la no és que els monstres ens puguin devorar; l’horror és que ens poden devorar i els nostres companys oblidaran instantàniament que havíem existit.
La divisió que no existeix
El títol és un acudit cruel dins de la pròpia història. La protagonista, la Marion Wheeler, és la cap de la Divisió d’Antimemètica. El problema és que ningú a la Fundació SCP (ni el mateix director) sap que aquesta divisió existeix. Cada dia l’han de finançar sense recordar per què, i cada dia els agents de la Marion han de deixar-se notes a si mateixos per recordar quina és la seva feina.
La novel·la s’estructura com un thriller d’espionatge i supervivència on l’enemic és 3125, una entitat còsmica conceptual massiva. Si descobreixes com és aquesta entitat, ella et descobreix a tu i t’elimina de la realitat (i de la memòria de tothom). Per tant, per vèncer-la, els protagonistes han de lluitar sense saber contra què lluiten, oblidant voluntàriament les seves pròpies investigacions per salvar la pell.
Què la fa una obra mestra?
El terror psicològic és portat a l’extrem. qntm capgira el concepte de l’horror còsmic de Lovecraft. Lovecraft deia que el coneixement et torna boig; qntm diu que el coneixement es defensa sol i ens formata el cervell.
La narrativa és un trencaclosques brillant. Com que els personatges pateixen amnèsia constant (induïda per l’enemic o per ells mateixos mitjançant amnèsics químics), el lector sap de vegades més que els personatges, i de vegades es troba tan perdut com ells. Més enllà de la ciència-ficció pura, el llibre funciona com una analogia brutal sobre l’Alzheimer, el dol (oblidar algú que estimes) o com les societats decideixen oblidar col·lectivament fets traumàtics o veritats incòmodes.
Com fas la guerra contra un enemic que té forma de secret?
Aquesta és la pregunta que resumeix el llibre. Si t’agrada la ciència-ficció conceptual, el terror abstracte i les històries que et fan explotar el cap, és una lectura absolutament imprescindible.
S’ha realitzat una sèrie web independent de quatre capítols (IMDB 7,8), produïda per membres de la Fundació SCP i un curtmetratge guanyador del premi H.P. Lovecraft Film Festival – Portland 2025 (IMDB 7,7)
Enfilall
Deixa un comentari…