Filosofia
-
La teoria conspirativa del Marxisme Cultural no va néixer d’un malentès acadèmic, sinó d’una necessitat política i psicològica de la dreta nord-americana a finals del segle XX. Per a entendre per què es va generar, hem de mirar el context històric on es va cuinar. Hi ha quatre motius clau que expliquen la seva creació…
-
L’Escola de Frankfurt és el nom popular que rep un grup d’intel·lectuals, filòsofs i científics socials alemanys associats a l’Institut d’Investigació Social (Institut für Sozialforschung), fundat a Frankfurt el 1923. Lluny de ser un grup homogeni, el seu objectiu era entendre per què les prediccions de Karl Marx no s’havien complert (la revolució obrera no…
-
Haver nascut és una falta de tacte. Emil Cioran, De l’inconvenient d’haver nascut, 1973 Emil Cioran (1911–1995) va ser un dels pensadors i escriptors més singulars, provocadors i radicals del segle XX. Tot i que va néixer a Romania, va escriure la major part de la seva obra en francès (signant com E.M. Cioran), convertint-se…
-
La filosofia de House: tothom menteix (House and Philosophy: Everybody Lies) Autors diversos, 2008 No s’expliquen finals en els comentaris sobre episodis. La filosofia de House: tothom menteix utilitza el personatge de Gregory House, l’antiheroi més cínic i fascinant de la televisió, com a esquer per explicar grans conceptes filosòfics de manera accessible, amena i…
-
Benefici sense producció Costas Lapavitsas, 2013 Una de les anàlisis més profundes sobre la financiarització de l’economia contemporània. L’autor, vinculat al corrent del marxisme heterodox, sosté que el capitalisme ha patit una transformació estructural on el sector financer ja no només dona suport a la producció, sinó que l’explota directament. El concepte d’Expropiació Financera Aquesta…
-
El concepte del Déu imperfecte és una de les reflexions més profundes que Stanisław Lem introdueix cap al final de Solaris. Aquesta idea sorgeix d’una conversa entre Kris Kelvin i Snow, i serveix per tancar el cercle de la impossibilitat d’entendre l’oceà. Aquest Déu no té res a veure amb les deïtats de les religions…
-
La culpa i el trauma són els motors invisibles que transformen tant a Solaris com a la saga de Ender d’històries sobre planetes a exploracions sobre la condemna humana. En ambdues obres, l’espai exterior funciona com un catalitzador que obliga els protagonistes a materialitzar els seus fantasmes interns. La culpa com a matèria física a…
-
El concepte de l’alienígena inabastable, des de perspectives filosòfiques oposades: l’oceà de Solaris (Stanisław Lem) i l’entitat de Ender el Xenocida (Orson Scott Card) L’Altre: Comunicació vs. Silenci Es possible el contacte o és una il·lusió? L’oceà de Solaris és una intel·ligència que no reconeix els humans com a interlocutors vàlids. Els seus estímuls (crear…
-
A Solaris, els personatges no són només individus, sinó representants de diferents respostes humanes davant l’inconegut. Lem utilitza la petita tripulació de l’estació per mostrar com la ciència, la moral i la memòria s’esquerden quan s’enfronten a una intel·ligència no humana. Kris Kelvin (El Psicòleg) És el protagonista i el vehicle de l’espectador. Encarna la…
-
En l’univers de Solaris, Stanislaw Lem subverteix completament el trop de l’alienígena antropomòrfic (aquell que té dos braços, dues cames i una psicologia similar a la humana). Aquí, l’alienígena és el repte definitiu per a la nostra capacitat de comprensió. L’Oceà com a entitat total L’oceà de Solaris no és aigua, sinó una substància col·loidal…