Mastodon

Economia

  • Renda de risc geopolític

    Beneficis de la guerra USA-Iran El càlcul dels beneficis no es troba en el volum de petroli produït, sinó en la Renda de Risc Geopolític (RRG). Fórmula de la Renda de Risc (benefici extra) En condicions de mercat normal, el preu del petroli el determina l’oferta i la demanda. En situació de conflicte, s’hi afegeix…

    Read more →

  • Claremont Institute

    El Claremont Institute és un think tank conservador estatunidenc, amb seu a Califòrnia, que s’ha convertit en un dels centres intel·lectuals més influents per al moviment MAGA i la Nova Dreta. Dins del marc de les operacions d’influència i captura institucional, el seu paper és fonamental per dotar de base acadèmica i legal a les…

    Read more →

  • Tecnopolítica

    Tecnopolítica

    Interacció estratègica entre la tecnologia i el poder polític. No és simplement l’ús de tecnologia en la política (com utilitzar xarxes socials per fer campanya), sinó la capacitat d’organitzar, exercir i disputar el poder a través del control, el disseny i l’ús de les infraestructures tecnològiques. La tecnologia com a territori de poder Igual que…

    Read more →

  • Introducció a la guerra civil

    Dins del pensament de Tiqqun, i específicament a Introduction à la guerre civile, es desenvolupa una crítica radical que connecta directament amb els temes que hem estat tractant: l’alienació, la pèrdua de la subjectivitat i el control tecnològic (el que ells anomenen l’Imperi) Aquesta obra és clau per entendre com la política ha passat de…

    Read more →

  • Aplicacions Nudges/Dark Patterns

    Nudges: Arquitectura de l’elecció benèvola L’objectiu és facilitar que l’usuari prengui la millor decisió segons els seus propis interessos a llarg termini. Polítiques de Salut Pública Finances personals i estalvi Medi Ambient Dark Patterns: Arquitectura de l’elecció manipuladora El disseny s’utilitza per explotar els biaixos cognitius amb finalitats comercials agressives. Fixem-nos en la fricció Si…

    Read more →

  • Nudges vs. dark patterns

    Nudges vs. patrons foscos (dark patterns) La distinció no rau en l’eina (el disseny), sinó en l’objectiu: Com es transformen en Sludge Quan el nudge s’utilitza amb intencions malicioses, entrem en el terreny del que s’anomena Sludge (fangar). L’sludge és, essencialment, un nudge amb l’objectiu d’obstaculitzar (afegir fricció): La zona grisa: manipulació subtil El mateix…

    Read more →

  • Arquitectura de l’elecció

    Si el disseny d’un sistema (digital o físic) canvia la nostra decisió sense obligar-nos i sense canviar el preu, som davant d’una arquitectura de l’elecció, una eina de disseny que reconeix que els humans no som éssers purament racionals, sinó que estem influenciats pels biaixos cognitius i el context. L’arquitectura de l’elecció i els nudge…

    Read more →

  • Banksy

    Banksy

    Ampliem la profunditat estratègica Banksy és el màxim exponent contemporani de la subversió de l’espai públic. Si la indústria cultural és un sistema que homogeneïtza, Banksy utilitza les mateixes eines (la imatge, la reproducció, el missatge directe) per fer l’efecte contrari: la resistència a la publicitat. El carrer: espai de llibertat vs. espai de venda…

    Read more →

  • Hack Ad Market

    Hack Ad Market

    Així doncs, si el problema és el model de negoci extractiu que converteix l’atenció humana en l’actiu subjacent, per anar més enllà de la simple resistència individual, cal un enfocament estructural. Enfocaments teòrics (canviar la lògica de base) Enfocaments pràctics (acció estructural) La Fricció deliberada com a eina política Enfilall

    Read more →

  • Desmercantilitzar l’atenció

    Què vol dir desmercantilitzar? Dins de l’economia, alguna cosa està mercantilitzada quan té un preu i es pot comprar i vendre. Durant segles, el que es comprava i es venia eren coses físiques (pa, roba, eines). Que l’atenció s’ha mercantilitzat vol dir que el temps que passem mirant pantalles s’ha convertit en un actiu financer.…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.