Mastodon

Economia

  • Estat gestor

    Estat gestor

    Si ens enfoquem en la visió de l’Estat com a gestor (aquell que no només protegeix la propietat de forma passiva, sinó que la intervé, la regula i la limita en funció de l’interès general), entrem en el terreny del constitucionalisme social, la socialdemocràcia i l’economia institucional. Base jurídica: Leon Duguit Duguit va ser un…

    Read more →

  • Dret a l’habitatge

    En el marc de la protecció de la propietat en l’àmbit de l’habitatge, ens trobem amb el punt de fricció màxim entre el servei públic de protecció de la propietat i els drets socials. Aquí és on l’Estat ha de decidir si actua com a guardaespatlles del propietari o com a garant de la pau…

    Read more →

  • L’estatus quo

    L’estatus quo

    Si es paga amb els diners de tots (impostos progressius), els rics reben proporcionalment més servei de protecció que els pobres, ja que tenen més patrimoni per defensar. Aquest punt posa en dubte la neutralitat de l’Estat. L’argument central és que l’Estat actua com una companyia d’assegurances gegant on la prima (els impostos) no sempre…

    Read more →

  • El servei propietat privada

    L’estructura per protegir/garantir la propietat privada és un servei públic i, per tant, pagat amb diners de tots. S’encarrega l’Estat. Quin paper ha de tenir aquest Estat? Un ens que simplement regula? O un ens que presta el servei de seguretat jurídica? La propietat com a bé jurídic La propietat privada no existeix de forma…

    Read more →

  • Benefici sense producció

    Benefici sense producció Costas Lapavitsas, 2013 Una de les anàlisis més profundes sobre la financiarització de l’economia contemporània. L’autor, vinculat al corrent del marxisme heterodox, sosté que el capitalisme ha patit una transformació estructural on el sector financer ja no només dona suport a la producció, sinó que l’explota directament. El concepte d’Expropiació Financera Aquesta…

    Read more →

  • No podem dir que som persones de pau

    No podem dir que som persones de pau si tenim els nostres diners en bancs que financen la guerra. Arcadi Oliveres Arcadi Oliveres (1945–2021) va ser un dels referents més importants de l’anticapitalisme i el pacifisme a Catalunya. La seva anàlisi no es limitava a la tècnica econòmica, sinó que es basava en una crítica…

    Read more →

  • Capitalisme com a gestor de risc

    El capitalisme també és un sistema de gestió de risc El sistema no elimina l’amenaça (guerra, inestabilitat), sinó que l’incorpora a la lògica del mercat mitjançant la prima de risc. Això és la gestió de risc descentralitzada, que no és un acte conscient, sinó un efecte emergent de milions d’accions individuals, que transforma el risc…

    Read more →

  • Prima a la totalitat

    Però encara que la Renda de Risc Geopolític pugi, si la quantitat física (volum) que es transporta baixa, com és que les empreses petrolieres (les Majors) continuen reportant beneficis elevats? ​En el mercat energètic, el preu és molt més sensible a les expectatives que a les variacions de volum a curt termini. ​La prima es…

    Read more →

  • L’estratègia de la no-estratègia

    No és una contradicció, és una funcionalitat L’estratègia de l’actual administració nord-americana pel que fa a l’Iran pot semblar erràtica des d’una perspectiva diplomàtica convencional (per la volatilitat dels anuncis, els canvis de to i l’ús de les xarxes socials per a la diplomàcia de sancions), però des d’una òptica d’economia política, aquesta mateixa volatilitat…

    Read more →

  • Negoci del risc

    Negoci del risc

    El conflicte beneficia sectors específics, però perjudica la majoria de l’economia global. En parlar de si la guerra beneficia el sector energètic, s’ha de diferenciar entre beneficis comptables (els números a les balances de les empreses) i salut econòmica (creixement real, inversió productiva i estabilitat). Benefici del sector Upstream (Extracció) L’extracció és el gran guanyador…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.