Mastodon

Diners

  • Monopoly

    Monopoly

    Contra els monopolis: el Monopoly La història del Monopoly és fascinant perquè, contràriament al que molts creuen, no va néixer simplement com un entreteniment, sinó com una eina política i educativa. L’origen: The Landlord’s Game (1903) La veritable creadora del joc va ser Elizabeth Magie, una taquígraf i dissenyadora de jocs nord-americana. Magie, seguidora de…

    Read more →

  • Mesures fiscals i tributàries

    Per penalitzar el moviment constant de diners que no crea valor tangible i incentivar la inversió productiva. Regulació bancària i de mercats Posar barreres de contenció per evitar que el sector financer s’infli excessivament. Reforma de la governança corporativa Per canviar la mentalitat de maximitzar el valor per a l’accionista a curt termini. Aquesta mentalitat…

    Read more →

  • Pero acaba en rendes

    Això sembla que té sentit (gran moment pels pensadors liberals). On es la trampa? Aquesta és una de les paradoxes més grans del capitalisme contemporani: mentre la teoria diu que el sistema serveix per finançar l’economia real (fàbriques, tecnologia, serveis), les dades mostren el creixement d’un fenomen anomenat financiarització. L’economia financera creix molt més ràpid…

    Read more →

  • Primer l’economia real

    Un moment. Com? La nova mecánica dels diners prioritza l’economia real? La transició cap a la prioritat de l’economia real (treball, producció, consum) per sobre de l’equilibri de les xifres del govern (dèficit zero) s’explica per un canvi de paradigma que la MMT ha ajudat a popularitzar. El govern no és una família La visió…

    Read more →

  • Com funcionen els diners II

    Sembla que la mecànica anterior no acabava d’anar bé. Qui s’ho hagués pensat. La mecànica real del sistema ha evolucionat més enllà del que deia el document de 1961, però la MMT (Teoria Monetària Moderna) s’ha convertit en el marc mental des del qual molts governs i bancs centrals operen, encara que no ho admetin…

    Read more →

  • La gran aposta

    La gran aposta

    La gran aposta (The Big Short) Michael Lewis, 2010 La gran aposta narra la història real d’uns pocs inversors marginals i excèntrics que, a mitjans dels anys 2000, van preveure el que ningú més volia veure: que el mercat immobiliari dels Estats Units era una bombolla gegantina sostinguda sobre préstecs sense valor. Mentre els grans…

    Read more →

  • Negociació d’alta freqüencia

    Flash Boys: A Wall Street Revolt Michael Lewis, 2014 La Negociació d’Alta Freqüència (HFT, High-Frequency Trading): economia feta per homes de Silicon Valley que van portar la mentalitat de destrucció creativa del software a Wall Street. Compte: spoilers. Brad Katsuyama treballa per al Royal Bank of Canada (RBC) i s’adona que el mercat està trucat:…

    Read more →

  • Moneda social a Catalunya

    Aquest enllaç és un recull de sis enllaços sota el títol general de Moneda Social, Economía Local*: * El projecte sembla aturat Es fa referència al Miracle de Wörgl, un cas històric d’èxit d’una moneda local durant la Gran Depressió. S’inclou un reportatge de Documentos TV (RTVE) titulat «Monedas de cambio«, que analitza el fenomen…

    Read more →

  • El diner es una fe?

    El diner i tot el que l’envolta es qüestió de fe? El sistema monetari modern és l’exercici de fe col·lectiva més gran de la història. Quan el diner va deixar de ser mercaderia amb valor intrínsec (or/plata) per ser «diner fiat», va saltar de la física a la psicologia. Quan els EUA van tallar el…

    Read more →

  • Compendre els fluxos

    La millor victòria és vèncer sense lluitar Sunzi Tot conflicte es basa en l’engany i en la comprensió dels fluxos (com el diner). Sunzi es un enginyer del buit. No s’ataca on l’enemic és fort (el sistema bancari), El deute no és només un número, sinó un estat de possessió mental que t’impedeix estar present…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.