Mastodon

Història

  • Assata Shakur

    Assata Shakur

    Assata Shakur, nascuda com a JoAnne Deborah Byron el 1947 a Flushing, Queens, representa una figura clau per comprendre la radicalització de la lluita pels drets civils als Estats Units durant la dècada dels anys 60 i 70. La seva biografia és el relat d’una trajectòria que va de l’activisme comunitari a la clandestinitat revolucionària.…

    Read more →

  • Mal moment per tenir la grip

    A la seva obra La gran grip (The Great Influenza), sobre l’epidemia de grip espanyola de 1918 a 1920, John M. Barry descriu un dels episodis més decisius i debatuts de l’epidèmia: com l’estat de salut de Woodrow Wilson durant la Conferència de Pau de París va alterar el curs geopolític del segle XX influint…

    Read more →

  • Del Dr. King al Black Power

    Moltes vegades, en converses sobre moviments pacifistes, s’esmenta la lluita de Martin Luther King com exemple a seguir, però gairebé sempre s’oblida com va derivar cap al Black Power, que, potser a causa d’haver elevat el llistó de les seves demandes, justificava la violència com a dret a l’autodefensa davant l’agressivitat institucional. Per entendre a…

    Read more →

  • Divendres 13

    Divendres 13

    En un moment determinat, entra en escena un tal Esquieu de Floyran. Sembla que, mentre és a la presó per delictes desconeguts i a punt de ser condemnat a mort, comparteix la cel·la amb un templer renegat, també ell a l’espera del patíbul, i del qual escolta terribles confessions. A canvi del perdó i d’una…

    Read more →

  • A baix les muralles!

    L’enderroc de les muralles de Barcelona, iniciat el 1854, va ser el catalitzador de la major transformació urbana i social de la història de la ciutat. No va ser una simple reforma urbanística, sinó un autèntic clam de supervivència d’una ciutat que s’ofegava literalment dins de si mateixa. Una situació límit: la ciutat-fàbrica asfixiada A…

    Read more →

  • Barcelona militaritzada

    L’urbanisme militar ha estat un dels factors més determinants en la configuració de la Barcelona actual. Durant segles, la ciutat no va créixer seguint criteris de desenvolupament civil o econòmic, sinó sota la rígida cotilla de les necessitats de defensa i, molt especialment a partir de 1714, de la repressió i el control social de…

    Read more →

  • Nietzsche a Venècia

    Per al filòsof alemany, Venècia no era una simple destinació de vacances; era el seu refugi espiritual, el seu contrapès a la fredor d’Alemanya i el lloc on trobava una pau i una inspiració gairebé místiques. Hi va viatjar en sis ocasions entre 1880 i 1887, fugint de la seva mala salut i buscant l’anonimat.…

    Read more →

  • John Titor

    John Titor

    La història de John Titor va començar el novembre de l’any 2000 en els fòrums del Time Travel Institute (un web dedicat a debatre sobre la viabilitat teòrica dels viatges en el temps) i, més tard, en el fòrum del programa de ràdio sobre fenòmens paranormals d’Art Bell (Coast to Coast AM). Inicialment va fer…

    Read more →

  • Decreixement o col·lapse

    Aquelles regles del joc fixades en la foscor de la postguerra han evolucionat fins a esdevenir els grans reptes estructurals, socials i ecològics de la Catalunya d’avui. El que va començar com una drecera financera per blanquejar capitals i salvar un règim aïllat ha acabat mutant en un monocultiu econòmic i immobiliari que tensiona el…

    Read more →

  • Catalunya node ratline

    Aquesta simbiosi de postguerra no va ser un bolet aïllat en la cronologia del nostre país, sinó el vertader laboratori d’assaig d’un model econòmic i territorial que encara avui condiciona la nostra relació amb la costa, l’urbanisme i l’habitatge. Quan diem que va fixar les regles del joc, ens referim a que va dissenyar la…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.