Ohkwá:ri-tón

Jacobsen és coneguda per la seva capacitat per accedir a informació desclassificada sobre temes de defensa i seguretat nacional, i aquest llibre ha estat elogiat per la seva precisió tècnica sobre sistemes de radar i protocols del Pentàgon.

Dins de l’escenari que descriu els protocols no estan dissenyats per a la pau, sinó per a una represàlia fulminant. La burocràcia militar prioritza la velocitat sobre qualsevol altra consideració humana o diplomàtica.

Launch on Warning (Llançament sota advertència)

Aquest és el protocol més crític. Estableix que els Estats Units llançaran els seus míssils tan bon punt els sensors (satèl·lits i radars) confirmin que un atac enemic està en camí, abans que els míssils enemics impactin en terra.

L’objectiu és evitar que l’arsenal propi sigui destruït als sils (el que s’anomena ús o pèrdua). Aquest protocol redueix el temps de reflexió a gairebé zero, ja que un cop confirmat el llançament, el sistema empeny cap a la resposta immediata. Això crea un sistema d’escalada automàtica: un sol atac d’un país petit podria desencadenar, per un efecte dominó de protocols rígids, una guerra total amb Rússia o la Xina.

El protocol dels 6 minuts (Decision Window)

Un cop el Comandament de Defensa Aeroespacial de l’Amèrica del Nord (NORAD) confirma l’amenaça, el President té una finestra d’aproximadament 6 minuts per ser informat i autoritzar una resposta. El temps total de vol d’un míssil d’un punt a l’altre del planeta és d’aproximadament 26 a 30 minuts. Aquesta tirania del temps fa que la diplomàcia sigui gairebé impossible un cop el procés s’ha iniciat.

En aquest breu lapse, ha de triar una opció del SIOP (Pla Operatiu Integrat Únic), que conté una llista predeterminada d’objectius i nivells d’atac.

Two-Person Rule (La regla de les dues persones)

Aquest protocol s’aplica a tots els nivells de la cadena de comandament per evitar que un sol individu boig o erroni llanci un atac.

Sempre hi ha d’haver dues persones autoritzades per verificar els codis i girar les claus de llançament simultàniament.

Important: Aquesta regla no s’aplica al President. Segons la llei dels EUA, el President és l’única autoritat per ordenar un atac nuclear i ningú (ni el Secretari de Defensa ni el Congrés) té el poder legal de bloquejar una ordre legítima.

Continuity of Government (COG)

Simultàniament a l’ordre de llançament, s’activen els protocols per salvar l’executiu:

• Evacuació immediata del President al PEOC (Centre Presidencial d’Operacions d’Emergència) sota la Casa Blanca o a bord de l’E-4B Nightwatch (l’avió de la fi del món).

• Dispersió dels líders de la successió per assegurar que, si Washington és esborrada del mapa, algú segueixi tenint l’autoritat per continuar la guerra.

Aquest sistema, tal com l’analitza Jacobsen, està construït sobre la Dissuasió, però l’error fatal és que, un cop la dissuasió falla i s’activa el primer protocol, la resta de la seqüència és automàtica i porta inevitablement a l’aniquilació global.

Conseqüències físiques i socials

L’autora no estalvia detalls sobre els efectes immediats:

• L’impuls electromagnètic (EMP): Les comunicacions i la xarxa elèctrica caurien a l’instant.

• L’infern tèrmic: La radiació tèrmica cremaria la pell de milions de persones abans i tot que arribés l’ona expansiva.

• L’hivern nuclear: El llibre tanca amb una visió desoladora on els pocs supervivents s’enfrontarien a un planeta on l’agricultura seria impossible durant dècades.

Jacobsen posa en dubte la racionalitat del Football (el maletí nuclear). Revela que el sistema està dissenyat per a la velocitat, no per a la reflexió. La premissa és que la dissuasió nuclear només funciona si tothom és racional, però el sistema de represàlia està construït sobre la paranoia i la certesa de l’aniquilació mútua.

Les implicacions geopolítiques que planteja Jacobsen a la seva anàlisi transformen la visió clàssica de la pau nuclear en una estructura fràgil i extremadament perillosa.

Aquestes són les conseqüències més rellevants:

• La fi de la Dissuasió Racional: El llibre suggereix que la doctrina de la Destrucció Mútua Assegurada (MAD) es basa en l’assumpció que tots els actors són racionals i tenen la mateixa informació. Jacobsen demostra que, en un escenari real, el caos i la falta de temps fan impossible qualsevol negociació racional.

• L’Efecte Dominó dels Protocols: Un atac d’un actor menor (com Corea del Nord) obliga els EUA a activar els seus protocols de resposta. El pas dels míssils americans per l’espai aeri rus podria ser interpretat per Moscou com un atac directe, forçant-los a llançar el seu propi arsenal i convertint un conflicte regional en una aniquilació global en qüestió de minuts.

• Vulnerabilitat de la Cadena de Comandament: L’existència del maletí nuclear i l’autoritat única del President posen en relleu que la seguretat del planeta depèn d’una sola persona sotmesa a una pressió psicològica extrema en una finestra de només 6 minuts.

• Desmantellament de la Geopolítica tradicional: En l’escenari de Jacobsen, la diplomàcia desapareix en l’instant del llançament. No hi ha lloc per a aliances o tractats; el sistema està dissenyat perquè les màquines i els algoritmes de radar prenguin el relleu a la voluntat política.

• L’Hivern Nuclear com a nivelador final: Geopolíticament, el resultat final no és la victòria d’una nació sobre una altra, sinó l’erosió completa de les fronteres i de la civilitat degut al col·lapse climàtic i agrícola que seguiria a l’intercanvi de míssils.

L’anàlisi de Jacobsen actua com una advertència sobre com la tecnologia militar ha superat la capacitat humana de gestionar crisis a escala global.