De com la Il·lustració Fosca passa de la teoria pura a l’estratègia financera i tecnològica real.
Peter Thiel, cofundador de Palantir Technologies, és, probablement, el pont més important entre les idees de Yarvin i el capital de risc de Silicon Valley.
Peter Thiel: L’arquitecte de la Sortida
Thiel va ser un dels primers a finançar les idees de Curtis Yarvin i ha mantingut una relació estreta amb ell durant dècades. La seva filosofia es resumeix en una frase cèlebre del seu assaig de 2009: «Ja no crec que la llibertat i la democràcia siguin compatibles«.
Rebuig a la política: Thiel argumenta que la política està estancada i dominada per La Catedral. Per a ell, la llibertat només es pot trobar en el progrés tecnològic, que és inherentment antidemocràtic perquè no es basa en el consens, sinó en la innovació radical d’individus o petites empreses.
Model de Monopoli: Al seu llibre Zero to One, defensa que les empreses més exitoses han de ser dictadures benignes. Una startup no és una democràcia; és un sistema on un líder amb visió (el CEO) té el control total per crear alguna cosa nova. Això és la versió empresarial del Formalisme de Yarvin.
El Codi Obert com a Tecnologia de Resistència
El codi obert (Open Source) no es veu com un moviment comunitari o altruista, sinó com una eina d’autodefensa i fragmentació:
Evitar la captura estatal: Si la IA és propietat d’una sola gran empresa (com OpenAI o Google), és fàcil per als governs (La Catedral) regular-la, posar-li filtres ideològics o utilitzar-la per a vigilància social.
Armar l’individu: El codi obert permet que models de llenguatge potents s’executin en servidors privats. Això dóna a l’individu o a la petita organització una paritat de foc intel·lectual amb l’Estat.
Criptografia i desintermediació: Aliança amb les criptomonedes. La idea és crear un ecosistema tecnològic on les regles estiguin escrites en el codi i no puguin ser alterades per cap parlament.
Influència en el desenvolupament de la IA actual
Aquesta connexió explica per què estem veient moviments inusuals en la indústria:
- Llama (Meta) i el codi obert: Quan Meta (Facebook) va alliberar els pesos del seu model Llama, molts acceleracionistes i NRx ho van celebrar com un acte de descentralització que trencava el monopoli de la IA segura i regulada.
- L’auge de e/acc: Personatges com Guillaume Verdon defensen que l’única manera d’evitar una tirania tecnològica centralitzada és accelerar el desenvolupament de la IA fins que sigui impossible de controlar des d’un únic punt.
- Finançament de ciutats privades: Thiel i altres inversors han posat diners en projectes com Pangea o Praxis, que busquen crear ciutats per a la classe tecnològica on les lleis siguin diferents, aplicant el concepte de Sortida (Exit) de Land i Yarvin.
Canvi de paradigma
Si la Il·lustració tradicional buscava millorar la societat mitjançant el debat públic i el vot, la Il·lustració Fosca busca superar la societat mitjançant la tecnologia. No volen convèncer la majoria; volen construir eines (com la IA i el Codi Obert) que facin que l’opinió de la majoria deixi de ser rellevant per al curs de la història.
La llibertat humana ja no es troba en el col·lectiu, sinó en la capacitat de la tecnologia per fragmentar la realitat i deixar enrere les velles estructures estatals.
Enfilall
Deixa un comentari…