Mastodon

Estratègies

  • Guerra Cultural: Marxisme Cultural

    La teoria conspirativa del Marxisme Cultural no va néixer d’un malentès acadèmic, sinó d’una necessitat política i psicològica de la dreta nord-americana a finals del segle XX. Per a entendre per què es va generar, hem de mirar el context històric on es va cuinar. Hi ha quatre motius clau que expliquen la seva creació…

    Read more →

  • Marxisme Cultural: la conspiranoia

    The Cultural Marxism Conspiracy: Why the Right Blames the Frankfurt School for the Decline of the West A.J.A. Woods, 2026 El llibre de Woods reconstrueix la genealogia de com un cos de teoria social alemanya complex, dens i acadèmic (l’Escola de Frankfurt, amb pensadors com Theodor Adorno, Max Horkheimer, Herbert Marcuse o Walter Benjamin) va…

    Read more →

  • Bipartidisme resistent

    El fet que, malgrat crisis brutals, mobilitzacions històriques i l’aparició de noves forces, l’estructura de fons del bipartidisme i el pes de les elits de l’Ibex 35 (o del Pont Aeri) hagin sobreviscut es deu a un conjunt de mecanismes de defensa institucionals, econòmics i culturals. L’asfíxia financera i el deute dels nous partits Per…

    Read more →

  • Bipartidisme a Catalunya

    Catalunya ha tingut el seu propi bipartidisme perfecte (el model CiU vs. PSC) que reflectia de manera gairebé matemàtica una fractura socioeconòmica i territorial molt profunda. El Bipartidisme Imperfecte català: Oasi i repartiment del mercat Durant tres dècades (1980-2010), Catalunya va estar governada sota una dualitat coneguda com el model socio-convergent. No era un bipartidisme…

    Read more →

  • Bipartidisme a Espanya

    A Espanya, l’anàlisi del bipartidisme, protagonitzat històricament pel PP i el PSOE, com una expressió de la lluita i el consens entre grups econòmics és especialment clar. La transició a la democràcia i la consolidació de l’anomenat Règim del 78 van anar de la mà de la creació d’una elit econòmica molt concreta, fortament lligada…

    Read more →

  • Bipartidisme i economia

    El bipartidisme, lluny de ser un simple accident històric o una preferència casual dels electors, ha estat analitzat sovint des de la sociologia política i l’economia marxista com la manifestació institucional de la lluita (o l’equilibri) entre diferents blocs de poder econòmic.En lloc de veure els dos grans partits com a opcions ideològiques pures, aquesta…

    Read more →

  • Boxing Catalonia’s Pandora

    Si analitzem la situació de Catalunya des de la perspectiva de la situació colonial que plantegen determinats corrents del sobiranisme, i sense haver llegit encara el llibre Per un nou dret a la secessió, les tesis de Timothy Waters a Boxing Pandora adquireixen una dimensió altament clarificadora. La gràcia de l’argumentari de Waters és que…

    Read more →

  • Fragmentació infinita?

    A la crítica de la fragmentació infinita (el temor que obrir aquesta via porti el món a un mapa de milers de microestats fins a arribar a l’escala de barris o comunitats de veïns), Timothy Waters respon amb una combinació de realisme econòmic, lògica procedimental i incentius polítics. L’autor dedica part de Boxing Pandora a…

    Read more →

  • Una secessió regulada

    Aprofitant la publicació del llibre Per un nou dret a la secessió, de Timothy Waters, que Vilaweb ha traduït al català, faig un repàs al seu llibre anterior Boxing Pandora: Rethinking Borders, States, and Secession in a Democratic World (2020), publicat originalment per la Universitat de Yale. El títol juga directament amb la metàfora clàssica:…

    Read more →

  • Militarització: confort per vigilància

    Qualsevol dispositiu connectat a una xarxa és un node d’informació, i en l’ecosistema actual, la informació és la matèria primera de qualsevol arma digital o social. Perquè un dispositiu sigui weaponitzable, només cal que compleixi una d’aquestes tres condicions: Capacitat de Vigilància (l’ull que no es tanca mai) Si el dispositiu té un sensor (càmera,…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.