Mastodon

Física

  • Temps agreujat

    Temps agreujat

    La relació entre la gravetat i el temps és un dels descobriments més fascinants de la física moderna, formulat per Albert Einstein en la Teoria de la Relativitat General. Per apropar-nos-hi sense fórmules hem de recórrer a la imaginació, la geometria i la filosofia de l’espai. El resum ràpid és gairebé poètic: la gravetat frena…

    Read more →

  • Gravetat agreujada

    La gravetat no és una força invisible que estira les coses com si fos un fil; és, en realitat, la geometria de l’espai. Per entendre-ho, hem de viatjar a través de dues maneres de veure el món: la de Newton (la visió clàssica) i la d’Einstein (la visió moderna). I, de passada, perquè els dispositius…

    Read more →

  • La hipòtesi Déu

    Com seria una entitat creadora, un Déu, des d’un punt de vista científic? Analitzant la qüestió des de la física teòrica i la cosmologia actuals, el concepte d’una entitat o causa creadora no s’entén com un ésser conscient en sentit teològic, sinó com un mecanisme o font d’origen. Perquè una entitat hagués pogut generar l’univers…

    Read more →

  • La manipulació del clima

    Controlar o manipular el clima a gran escala (el que la comunitat científica anomena geoenginyeria climàtica o modificació del temps) és un dels reptes més complexos i arriscats de la ciència moderna. Encara que sovint es planteja com una solució d’emergència davant l’escalfament global, la comunitat científica coincideix que ens enfrontem a limitacions teòriques, tècniques…

    Read more →

  • Kafka quàntic

    Kafka quàntic

    Si Max Planck va haver d’acceptar a contracor que l’energia no es transmetia de forma contínua sinó en paquets discrets (quantum), trencant la continuïtat de la física clàssica, Kafka fa saltar pels aires la continuïtat de la lògica humana a l’escala macroscòpica. Kafka i el trencament de la continuïtat Fins a l’arribada de Kafka, la…

    Read more →

  • La societat quàntica

    Connectar el teatre de l’absurd de mitjans del segle XX (Kafka, Beckett, Ionesco, Genet) amb la mecànica quàntica respon a una mateixa sacsejada històrica i filosòfica: la pèrdua de la certesa i la caiguda del determinisme. El que Beckett i Ionesco van fer sobre l’escenari és exactament el mateix que Bohr i Heisenberg van fer…

    Read more →

  • Nolan Time

    Nolan Time

    La fixació de Christopher Nolan amb el temps va més enllà de la ciència-ficció; per a ell, el temps és el teixit on es construeixen la identitat humana, la moralitat i les estructures de poder. Si mirem la seva filmografia amb una lent macroscòpica, ens adonem que Nolan utilitza la física i la relativitat com…

    Read more →

  • L’univers es mira a si mateix

    Si l’univers fos només una màquina gegant de peces de rellotge (física clàssica) o una successió de càlculs lògics (IA), l’existència de l’art, la bellesa o la intuïció no tindria gaire sentit; serien errors o decoracions supèrflues. Però per a Penrose, el fet que siguem més artistes que màquines és una conseqüència directa de com…

    Read more →

  • Llibertat no computable

    Quan Penrose parla de llibertat, no es refereix només a la llibertat política o a la capacitat de triar entre xocolata o vainilla, sinó a una llibertat física i lògica molt més profunda. En el context de La nova ment de l’emperador, ser lliures vol dir que no som autòmats. Llibertat del Determinisme Algorítmic Si…

    Read more →

  • L’escletxa quàntica

    Si la consciència depèn d’unes estructures biològiques tan específiques (els microtúbuls), llavors estem lligats a la nostra biologia. Però aquí és on Penrose fa un gir de guió molt interessant per respondre a aquest condicionament. Podem veure-ho des de dues perspectives: El condicionament com a Hardware necessari Penrose admet que, de la mateixa manera que…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.