Mastodon

Psicologia

  • Un malvat reconfortant

    L’anàlisi d’Umberto Eco sobre el complot com a consolació psicològica ataca directament la raó de ser emocional de les teories de la conspiració. Per a Eco, la conspiranoia no neix d’un dèficit d’intel·ligència, sinó d’una necessitat de protecció psíquica: la incapacitat de la ment humana per acceptar un univers absurd, imponderable i incontrolable. La tragèdia…

    Read more →

  • El secret buit

    El secret buit

    El concepte del secret buit i la deconstrucció de la veritat és, sens dubte, un dels eixos més brillants del pensament d’Umberto Eco. Per a l’autor italià, la teologia de la sospita no neix de la troballa d’una veritat oculta, sinó de la necessitat humana de creure que existeix una explicació oculta rere la complexitat…

    Read more →

  • Ideació paranoide

    La síndrome de la sospita i la connexió obsessiva constitueixen el motor intel·lectual i emocional de qualsevol teoria de la conspiració. Per a Umberto Eco, aquest mecanisme no és pas un simple error de lògica, sinó una vertadera malaltia del sentit on la ment, incapaç de tolerar el caos o l’atzar, força la realitat fins…

    Read more →

  • La síndrome conspiranoica

    Umberto Eco va ser un dels grans analistes i precursors en l’estudi de la psicologia i la mecànica de les teories de la conspiració. Molt abans de l’era d’Internet, de les xarxes socials i de fenòmens com QAnon o el negacionisme de les vacunes, Eco ja havia desmuntat amb una precisió gairebé quirúrgica com es…

    Read more →

  • L’impost cognitiu

    El concepte d’extracció cognitiva (o extracció neurològica/neural) representa un pas més enllà de l’explotació econòmica tradicional. Mentre que el capitalisme clàssic se centra a extreure plusvàlua del treball físic o intel·lectual d’una persona, el model de negoci de les big tech (i les plataformes de l’economia de l’atenció) es basa a mercantilitzar els processos biològics…

    Read more →

  • L’Acte Vertader

    Com que la fantasia no és una mentida intel·lectual (una idea al cap), sinó una crossa emocional i pràctica que estructura el nostre dia a dia, no la podem destruir simplement explicant la veritat. Per a Žižek, per destruir la fantasia pràctica s’ha d’aplicar a la societat el mateix procés que s’aplica a un pacient…

    Read more →

  • La ideologia és la realitat

    L’objecte sublim de la ideologia (The Sublime Object of Ideology, 1989) és el llibre fundacional de Slavoj Žižek i la seva obra mestra. Amb aquest text, escrit directament en anglès, el filòsof va irrompre en l’acadèmia occidental, sacsejant tant els estudis culturals com la teoria política de finals del segle XX. Per entendre el llibre,…

    Read more →

  • Emotivitat política

    La línia que separa com pensem i com sentim la política és especialment fina. Tot i que sovint es confonen, la ideologia política i l’emotivitat política responen a motors psicològics, intel·lectuals i socials completament diferents. Mentre que la ideologia aspira a ser una construcció analítica, l’emotivitat política actua com un filtre d’esgotadora potència on intervenen…

    Read more →

  • El pensament s’ha d’aturar

    A primera vista, si eliminem l’autoritat, els dogmes, la ciència oficial de la ment i diem que la veritat és una terra sense camins, sembla que estiguem a un pas del solipsisme (la idea que només existeix el meu jo o la meva percepció) i del relativisme postestructuralista estil Derrida o Foucault (no hi ha…

    Read more →

  • Insight

    Insight

    Per aprofundir en aquesta idea revolucionària de Krishnamurti, hem d’entrar en la mecànica de com funciona el pensament segons ell, i per què aquesta comprensió immediata, aquesta percepció directa (que sovint anomena insight o percepció clara) té un poder gairebé biològic i mutant sobre el cervell. Per què el pensament no pot curar el pensament?…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.