Mastodon

Geopolítica

  • Teoria Heartland, el cor de la terra

    La teoria del Heartland, formulada pel geògraf britànic Sir Halford Mackinder l’any 1904, és considerada una de les pedres angulars de la geopolítica moderna. Mackinder va presentar aquesta idea a la Royal Geographical Society sota el títol The Geographical Pivot of History. El concepte de l’Illa-Món Per a Mackinder, el globus terraqüi no s’havia d’analitzar…

    Read more →

  • Syriana: l’Eix del Trastorn

    En el tauler del 2026, la pressió de Washington és total, però l’estratègia xinesa per dominar el Heartland (el cor d’Euràsia) ha assolit una maduresa que fa que el món estigui més dividit que mai. Mentre els EUA intenten protegir el Rimland (les costes i els oceans), la Xina està creant una fortalesa continental que…

    Read more →

  • Els set pilars de la saviesa

    Els set pilars de la saviesa (Seven Pillars of Wisdom) Thomas Edward Lawrence (Lawrence d’Aràbia), 1926 La saviesa ha construït la seva casa, ha tallat els seus set pilars. Proverbis 9:1 Els set pilars de la saviesa és l’obra mestra autobiogràfica i literària de Thomas Edward Lawrence (Lawrence d’Aràbia), publicada de forma privada el 1926…

    Read more →

  • El nou gran joc

    El nou gran joc

    Per explicar la competència pel poder global en l’actualitat convé analitzar la vigència de les dues teories geopolítiques més influents del segle XX: el Heartland de Mackinder i el Rimland de Spykman Pilars Teòrics El Heartland (Halford Mackinder, 1904) Mackinder postulava que el control del món depenia del control d’Euràsia. El seu famós mantra era:…

    Read more →

  • Syriana: Rimland vs. Heartland

    La Xina ha recuperat un dels conceptes més potents de la geopolítica clàssica per al segle XXI: la Teoria del Heartland de Halford Mackinder. Si la Syriana americana es basa a dominar les costes, els ports i les rutes marítimes (el Rimland), la Xina està jugant a dominar l’interior, la massa terrestre, el Heartland (el…

    Read more →

  • Syriana: la fi del soft power

    La pressió de Washington aquest 2026 ja no és el soft power diplomàtic d’abans; ara és una pressió econòmica i tecnològica brutal. Els americans estan aplicant una política de amb mi o contra mi que recorda els moments més tensos de la Guerra Freda, però amb el petroli, els xips i els ports com a…

    Read more →

  • Syriana: Xina i la Ruta de la Seda

    El projecte Gaza Marine L’oleoducte o gasoducte per als jaciments de la costa de Gaza (Gaza Marine) és una peça d’un trencaclosques geopolític diferent diferent del Sirià, tot i que igualment estil Syriana. Els jaciments davant la costa de Gaza estan molt a prop d’Israel i Egipte. El pla actual per extreure aquest gas (que…

    Read more →

  • Syriana: Emirats abandona l’OPEP

    El passat 1 de maig de 2026, els Emirats Àrabs Units (EAU) van fer oficial la seva sortida de l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), posant fi a gairebé 60 anys de pertinença. Aquest moviment és la realització màxima del concepte de Syriana en la vida real: un país que decideix trencar amb el…

    Read more →

  • Syriana: Israel

    Syriana: Israel

    Israel manifesta la dualitat del concepte Syriana: la de geopolítica clàssica (Pax Syriana) i la de geopolítica moderna (popularitzada per la pel·lícula homònima de 2005). La Pax Syriana (El concepte històric) Aquest terme es refereix a l’hegemonia i l’estabilitat imposada per Síria sobre els seus veïns, especialment al Líban entre 1990 i 2005. S’inspira en…

    Read more →

  • Catalunya: Podrem acollir?

    Catalunya està sent integrada com una peça d’enginyeria crítica en la nova arquitectura de seguretat continental. Catalunya com a Factoria de R+D del Rearmament Europeu Dins del context on Europa busca autonomia estratègica davant les amenaces orientals, Catalunya no aporta ferro (tancs o munició), sinó el cervell tecnològic. Hub Europeu de Defensa: Indra ja no…

    Read more →

ADVERTÈNCIA

Aquest enfilall conté anàlisis i citacions històriques que poden ferir la sensibilitat del lector o xocar amb la seva ideologia política. Tanmateix, es fa constar que l'autor no comparteix necessàriament cap de les opinions o teories dels autors que hi són mencionats. En continuar, cal assumir que el text es presenta amb un propòsit exclusivament analític, informatiu i de debat intel·lectual.