Hannah Arendt
-

Per a Hannah Arendt, tal com articula magistralment a La condició humana, l’espai privat de la llar i la propietat no es poden reduir mai a un mer càlcul financer. L’habitatge té un valor antropològic i existencial indispensable: actua com a refugi i protecció vital davant de les incerteses, exigències i urgències implacables de la…
-

Moralina per a criminals: el feixisme Si entenem que la lògica de fons del capitalisme premia l’apropiació, el domini, la instrumentalització dels altres i l’absència de límits morals en favor de l’acumulació o el poder, trobem en la història de la filosofia diversos autors que han teoritzat sobre models humans que s’emmotllen a aquests requisits.…
-

Advertència de contingut El debat sobre el Terror es va revitalitzar amb força a mitjans del segle XX a través de dues de les ments més brillants i oposades de l’època: Jean-Paul Sartre i Hannah Arendt. Tots dos van utilitzar la Revolució Francesa i la figura de Robespierre com un mirall per explicar els totalitarismes…
-
![Neo[nazi]liberalisme](https://mohauk.net/wp-content/uploads/2026/06/2_2_2_2-e1780649245624.jpg)
El nazisme (feixisme) i el neoliberalisme salvatge comparteixen la mateixa arrel totalitària pel que fa a la deshumanització de l’altre i l’obsessió per l’eficiència i la productivitat absolutes. Quan Ash parla de puresa, utilitza exactament el lèxic de l’eugenèsia nazi. La filòsofa Hannah Arendt, quan analitzava el judici d’Adolf Eichmann (un dels cervells de l’Holocaust),…
-

La crítica d’Hannah Arendt a Frantz Fanon (i especialment al pròleg de Jean-Paul Sartre) es troba principalment en el seu assaig Sobre la violència (1969). Arendt reconeix la legitimitat del patiment dels colonitzats, però alerta que la glorificació de la violència de Fanon és un error polític i filosòfic perillós. Confusió entre poder i violència…
-

La màfia (o el gangsterisme) no és una simple qüestió de delinqüència, sinó una nova forma d’organització social que sorgeix quan les lleis de l’Estat-nació ja no tenen sentit per a la població desposseïda. És l’estat previ i necessari al totalitarisme. El gangsterisme esdevé una forma de vida normal mitjançant tres processos clau: L’aliança entre…
-

No es una victòria de la comunicació, sinó una amenaça fonamental per a la condició humana. La tecnologia ha creat un món on tot està a l’abast de la mà, però on hem perdut la distància necessària perquè les coses tinguin sentit. Aquest petit món tecnològic alimenta el totalitarisme de tres maneres clau: La pèrdua…
-

El totalitarisme no s’instal·la en el buit, sinó sobre una base de població que ha estat prèviament desposseïda (loneliness) de tot allò que la feia humana: la seva feina, la seva propietat i la seva pertinença a una comunitat. Aquesta despossessió generalitzada de les condicions de vida i treball actua com un accelerador cap al…
-

La financerització (terme modern) és el motor que desplaça l’economia de la realitat física i la lliga al poder polític expansionista. La política es converteix en un negoci d’expansió, buidant els països d’institucions democràtiques i preparant el terreny per a líders que prometen ordre en un món que el diner ha tornat caòtic. Exportació del…
