Arendt
-
La crítica d’Hannah Arendt a Frantz Fanon (i especialment al pròleg de Jean-Paul Sartre) es troba principalment en el seu assaig Sobre la violència (1969). Arendt reconeix la legitimitat del patiment dels colonitzats, però alerta que la glorificació de la violència de Fanon és un error polític i filosòfic perillós. Confusió entre poder i violència…
-
La màfia (o el gangsterisme) no és una simple qüestió de delinqüència, sinó una nova forma d’organització social que sorgeix quan les lleis de l’Estat-nació ja no tenen sentit per a la població desposseïda. És l’estat previ i necessari al totalitarisme. El gangsterisme esdevé una forma de vida normal mitjançant tres processos clau: L’aliança entre…
-
No es una victòria de la comunicació, sinó una amenaça fonamental per a la condició humana. La tecnologia ha creat un món on tot està a l’abast de la mà, però on hem perdut la distància necessària perquè les coses tinguin sentit. Aquest petit món tecnològic alimenta el totalitarisme de tres maneres clau: La pèrdua…
-
Hem passat per un període on a massa gent se’ls ha fet entendre que, si tenen un problema, el Govern ha de fer-hi front. Traslladen els seus problemes a la societat. I no existeix tal cosa com la societat. Hi ha homes i dones individuals, hi ha famílies. Cap govern pot fer res si no…
-
El totalitarisme no s’instal·la en el buit, sinó sobre una base de població que ha estat prèviament desposseïda (loneliness) de tot allò que la feia humana: la seva feina, la seva propietat i la seva pertinença a una comunitat. Aquesta despossessió generalitzada de les condicions de vida i treball actua com un accelerador cap al…
-
La financerització (terme modern) és el motor que desplaça l’economia de la realitat física i la lliga al poder polític expansionista. La política es converteix en un negoci d’expansió, buidant els països d’institucions democràtiques i preparant el terreny per a líders que prometen ordre en un món que el diner ha tornat caòtic. Exportació del…